Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/380

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


allunyarán del Sér suprem, sense que cap má extranjera sia capás de fer cambiar l' orde d' aquesta justicia admirable. ¡Quín fré contra 'l crim! ¡quín estímul pera la virtut!... Mes ¡quína desgracia que ab tantas ventatjas, no sigam per aixó millors que 'ls d' altres relligions!
 Lo mont Aarafat es una roca granítica com las altras montanyas del voltant, d' uns cent cinquanta peus d' alsada, tancada ab un llens de murallas, y situada al peu d' una montanya més alta, al ESE. d' una planura de tres quarts de lleuga de diámetro, rodejada per totas parts de montanyas peladas. S l hi puja per grahons, part oberts en la roca, part formats d' obra. Hi ha al cim una capella que 'ls wehhabis tractavan llavors d' arruinar per dintre. Me fou impossible visitarla, perque als indinduos que segueixen lo mateix rito que jo, es á dir, lo maleki, los hi está prohibit pujar al cim, segons las institucions del imam fundador del rito: per aixó nos detinguerem á meytat de la pujada pera resar la oració. Al peu de la montanya hi ha una plataforma preparada pera lo mateix ús, nomenada Djamáa Arrahma ó mesquita de la Misericordia. Segons la tradició, lo profeta hi feya sa oració.
 Prop de la montanya hi ha catorze grans safretxs que 'l sultá Saaud ha posat en bon estat. Proveeixen en abundancia d' aygua bona pera beure, y serveix igualment pera rentarse 'ls pelegrins en aquell dia solemne. Al costat mateix cap al SO. de la montanya, hi ha una casa del scherif; y á un quart de lleuga cap al NO. altra plataforma hont se fa la oració, y 's nomena Djamáa Ibrahim ó mesquita d' Abraham.
 En lo mont Aarafat fou hont lo pare comú dels homes trobá ó reconegué á nostra mare Eva després d' una llarga separació; y per aquest motiu se doná á aquell lloch lo nom d' Aarafat, es á dir, reconeixement. Se creu haver sigut lo mateix Adan lo constructor de la capella que 'ls wehhabis han comensat á destruhir.
 Després de la oració del aassar ó de la tarde, que fa cadascú en sa tenda, y disposat tot pera la marxa, lo ritual prevé que s vagi al peu de la montanya pera aguardar allí la posta del sol. Pera cumplir ab aquest precepte, 'ls wehhabis que's trobavan acampats á distancias molt llargas, comensaren