Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/383

167

ali-bey el abbassí

Al altre dia, dimecres 18 de Febrer, 10 del mes de dulhajea, y primer dia de la pascua, sortirem á dos quarts de sis del matí pera anar á acampar á Mina.
Tot just arribarem, baixarem á terra, y 'ns dirigirem precipitadament á la casa del dimoni, que está devant de la font. Duyam cadascú set pedras del gruix d' un sigró, que haviam cullit expressament la nit anterior á Mosdélifa, pera tirarlas contra la casa del dimoni per sobre de la paret. Los mussulmans del rito maleki, com jo, las tiran unas derrera altras, després de pronunciar cada vegada aquestas paraulas: Bism illah-alla-huakibar, es á dir: en nom de Deu; ¡Deu molt gran! Com lo diable tingué la malicia de posar sa casa en un lloch tan estret, que potser no tinga trenta quatre peus d' amplaria, y 's troba á més tallada per grans rocas, hont s' ha de pujar pera assegurar lo tir de las pedras; com finalment tots los pelegrins volen fer aquesta santa operació tot seguit que arriban á Mina, regna allí una extranya confusió. Pero per fi ab ajuda dels meus, vaig lograr, ab tot y las apretadas y esvalot, cumplir tan sagrat deber; y vaig sortir del pas ab duas feridas á la cama esquerra. Vaig retirarme després á la tenda pera descansar de tantas fatigas. Los wehhabis van també á tirar sas pedretas, perque aixís ho feya 'l profeta. En aquell dia ferem també lo sacrifici pascual.
Dech alabar ab justicia la moderació y bon orde que regná en mitj d' aquella inmensa gentada d' individuos pertanyents á diferentas nacions. Mes de duas mil donas confosas en tan inmensa munió no causaren lo menor desordre; y encar que hi havia quaranta ó cinquanta mil fusells, no 's sentí més que un tir, que sortí d' aprop meu. Tot seguit acudí un gefe wehhabi y renyá al que l' havia disparat, dihentli ab severitat barrejada de dolsesa: ¿Per qué haveu enjegat lo tir? ¿Venim aquí á fer la guerra?
A la matinada vaig trobar pel camí al fill més gran de Saaud. Anava á caball, al devant d' un cos de dromedaris. Arribat á Mina al mateix temps que jo, y al passar per mon costat, cridá als que anavan ab ell: Anem, noys, acostemse. Després girant á esquerra y prenent lo trot, seguit de tots los seus, aná á la tenda de son pare, que acampava al peu de la montanya en lo mateix lloch del dia avans. Mas tendas s' armaren prop de las tropas del scherif.