Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/436

220

viatjes per áfrica y assia

 Mes aquesta professió de fé particular, recomenada aixís mateix per lo profeta, no impideix que 's proclami cada dia la primera en totas las oracions canónicas.
 May se presentá Abdulwehhab com profeta, segons s' ha volgut suposar; ni may ha passat sino com un sabi scheih reformador, que volgué depurar lo cult de totas las adicions dels imams, intérpretes y doctors, y restituhirlo á la primitiva senzillesa del Coran. Mes com l' home sempre es home, es á dir imperfecte é inconsecuent, Abdulwehhab caygué á sa vegada en petitesas que res tenen de comú ab lo dogma ni ab la moral. Vaig á darne una lleujera mostra.
 Los mussulmans s' afaytan lo cap, y segons costúm establerta se deixan creixer un manyoch de cabells. No obstant molts d' ells no 'n portan, mes la major part lo conservan sense darli gran importancia, y potser sols per hábit. Entre ells n' hi ha que creuhen que 'l dia del judici universal lo profeta 'ls agafará per lo manyoch pera transportarlos al paradís. Aquesta costúm no sembla devia ser objecte d' una lley; no obstant Abdulwehhab ho jutjá d' altra manera, y 'l manyoch de cabells fou proscrit.
 La major part dels mussulmans portan, sia per entreteniment, sia per costúm, un rosari á la má, quals grans van passant entre 'ls dits, generalment sense dir res, y fins conversant ab sos amichs; devegadas invocan lo nom de Deu, ó pronuncian una petita oració en veu baixa á cada grá. Abdulwehhab va proscriure los rosaris com signos de superstició.
 En lo número dels pecats més graves posá lo reformador l' ús del tabaco, y 'l de la seda y metalls preciosos en los vestits y utensilis; mes no tingué per pecat l' acció de despullar á un home d' altra relligió y rito. Los wehhabis han prohibit als pelegrins com supersticiosas las estacions del Djebel Nor ó montanya de la Llum, y las demés estacions de la Meca; y no obstant fan la del Aàmara, y van á Mina á tirar pedras contra la casa del Diable. ¡Aixís es l' home!
 Una volta admesa la reforma d l Abdulwehhab per Ibn Saaud, l' abrassaren totas las tribus somesas al seu domini. Fou també pretext pera atacar á las tribus vehinas, que successivament foren colocadas en la alternativa d' adoptar la reforma ó morir al tall de la espasa del reformador. Al morir