tuada al peu de tres altas montanyas; lo país abunda en grans y tota especie de queviures, y las casas de Draaïya son de pedra.
Los wehhabis no tenen organisació militar; tota sa táctica consisteix en posarse per escamots baix la direcció d' un gefe, y seguir tots sos moviments sens orde ni formació: mes sa disciplina es verdaderament espartana; sa obediencia cega; la més petita senyal de sos gefes basta pera imposárloshi respectuós silenci, ó pera subjectarlos als més durs travalls.
Sa organisació civil no 's troba en millor estat: no hi ha entre ells empleats, y molt menos tribunals superiors é inferiors. Cada scheih ó gefe de tribu es responsable del pago del delme y del contingent dels homes pera la guerra. Saaud envia kadis á las ciutats subjectas á son domini; mes no te kaids ó gobernadors, bajás, visirs, ni altres empleats. Lo reformador Abdulwehhab no 's revestí may de cap títul honorífich ó carácter públich; fou sempre 'l gefe de la secta, y may exigí distinció personal. Després de sa mort, son fill que l' succehí, conservá 'l mateix esperit de senzillesa.
La persona que sembla més poderosa, y que gosa de major valiment ab Saaud, es Abunocta, gran scheih del Yemen, lo qual te á sas ordes gran número de tropas. Mes d' una vegada me succehí preguntar á uns wehhabis: ¿Perteneixeu á Saaud?—Res d' aixó, som d' Abunocta, me responian ab un ayre d' orgull que manifestava quan contents estavan de pertenéxehi: y aixó 'm fa creurer que després de la mort de Saaud, si Abunocta li sobreviu, hi ha d' haver una excissió entre 'ls wehhabis, dels quals uns se someterán al fill de Saaud, altres á Abunocta; y desde llavors comensará á minvar lo poder d' aquells reformadors. Independentment de la probabilitat d' aquesta decadencia, tinch per gran obstácle á la propagació de la reforma fora dels deserts d' Arabia, la extrema rigidés dels principis casi incompatibles ab las costums de las nacions que tenen alguna idea de civilisació, y avesadas als goigs que la acompanyan; de manera que si 'ls wehhabis no relaxan la severitat de sos principis, me sembla impossible que 's propagui lo wehhabisme en los paissos que rodejan lo desert. Llavors aquesta gran població, que ni produheix ni consum casi res, permaneixerá sempre en son estat
Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/440
Aquesta pàgina ha estat validada.
224
viatjes per áfrica y assia
