Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/454

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


dits esculls se troban tots sens excepció á un mateix nivell, y escassament los cubreixen sis polsadas d' aygua; las onas s'hi estrellan ab fúria; mes en lo restant del canal está l' aygua tan tranquila com en un riu.
 A mitj dia passarem per devant de Tual, poblet al entorn del qual s' hi veuhen alguns arbres. Mas observacions me donaren per latitut 22º 5' 46" N. No surto no obstant responsable d' un ó dos minuts d' erro. A las duas se fondejá sobre vuyt millas al SSO. d' altre poblet nomenat Omelmusk, qual longitut cronométrica es, segons mas observacions, de 36° 31' 0" E. del observatori de Paris; mes la irregularitat de mon rellotje en aquella ocasió pot molt be haverme enganyat d' un minut de temps, ó d' un quart de grau en longitut.
 Lo passatje de Marte 'm doná per latitut 22 13' 0' N. Dit fondejador es excelent, encare que dista de terra més de duas millas.

 Dia 25. — Permanesquerem allí tot lo dia. La embarcació, que anava bastant carregada, ho fou encare més per una adició de trescents quintars de café, que s' havian extret de Djedda sense pagar drets, y 's portaren á bordo en llanxas. Perteneixian segons digueren á Sidi Alarbi Djilani, principal negociant de la ciutat y amich meu. En efecte vaig rebre per medi d' un d' aquells barcos una carta de dit personatje, en la qual me recomenava á un de sos amichs resident á Medina. Ab aquest aument lo barco 's vejé molt carregat y feu molta aygua.
 Alguns altres barcos reberen recárrech de contrabando en aquell fondejador, hont teniam onze brassas d' aygua sobre fons de llot.
 Vaig observar lo pas del sol, alcansant per resultat de latitut 20° 18' 11"; lo qual confirma la que ja havia obtingut per lo pas de Marte.
 Hi havia entre nosaltres y 'l continent una illa elevada y de bastanta extensió. Lo capitá saltá á la llanxa ab xarxas y torná ab alguns peixos.
 En aquell paratje la costa es baixa, fins á una lleuga terra endins, hont comensa una serra de montanyas altas y encingladas, aisladas unas d' altres. Se descubreixen alguns bos-