quets, y arbres plantats arreu; mes las montanyas semblan del tot despulladas de vegetació.
Lo cel sempre estigué tapat. Per la tarde reforsá 'l vent, y mar enfora semblava haverhi una furiosa tempestat, mentres allí hont eram estava tranquil del tot.
Dia 26.—A pesar del vent N. que contrariava nostra direcció, nos ferem á la vela: la mar seguia grossa, y 'l vent fort; nostre barco sufria molt á causa del excessiu cárrech. Se trencá l' antena d' altra de las embarcacions, y 'ns vejerem precisats á tornar á Omelmusk.
Lo capitá descarregá una mica lo barco, fent passar vint sachs de café á altre dao; mes fins aixís feyam bastanta aygua, y 'm semblá convenient que traguessen més carga.
Vejerem arribar successivament altres barcos de Djedda, que vingueren á fondejar prop de nosaltres al pondres lo sol, seguint la mateixa ruta. Llavors formavam un convoy de deu daos, sense contar altres barcos més petits.
Encare que seguí lo temps seré, l' estat de ma salut no 'm permeté fer observacions.
Dia 27.—A dos quarts de cinch nos ferem á la mar ab vent contrari.
A mitj dia 'ns trobavam á sis millas al SSO. de Dunibatz, poblet en la costa d' Arabia; lo pas del sol me doná per latitut 22° 31' 5" N.: de consegüent la latitut de Dunibatz deu ser22° 34' 0" N. A las duas de la tarde entrarem en lo port d' Arabog.
Vaig fer portarme á terra, hont vaig recullir petxinas y plantas marinas.
Estant l' horisont tallat per una linea de barcos, me fou impossible observar la latitut en lo mar. Hi ha á Arabog alguns jardins, d' ahont me presentaren sindrias y carbassas. Hi ha molts arbres al vol de la població, situada á duas lleugas de distancia de nosaltres.
Dia 28.—Vaig saltar á terra allá á las quatre del matí, duyentmen lo telescopi, y vaig observar perfectament una inmersió del tercer satélit de Júpiter, que 'm doná per longitut d' Arabog 36° 31' 40" E. del observatori de Paris.
