Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/508

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


torrents que atravessarem eran sechs, y ‘ls habitants no veuhen altra aygua que la que recullen en la estació de plujas, ni tenen altres medis de regar que l' aygua de pluja y dels pous, que es molt bona. Tal es la causa de las fams freqüents de que fá esment la historia. Un terreno hont no hi ha fonts, y quina subsistencia depend de las plujas locals, está par necessitat esposat á la miseria, quan li falta del tot aquell benefici del cel, ó es insuficient.
 Es de notar que tots los llochs habitats que he vist en Arabia, se troban en valls ó reconadas; mentres que la situació de totas las ciutats de Palestina es sobre turons, vilas ó pobles. Poguentse atribuhir aquesta diferencia á lo raras que son las plujas en Arabia, y a sa abundancia en Palestina.
 De tant en tant hi ha en los camins de Siria petits reservatoris ó grans receptáculs plens d’ aygua; y al costat de cada un una tassa, de que es serveixen los transeünts pera véurer. Son deguts aquells monuments á fundacions pías en favor dels viatgers; mes la major part cauhen y la pietat no acudeix á repararlos.
 Palestina abunda en cassa; las perdius van á vols, y son tan grossas y totxas, que no 's necessita pera agafarlas més que un bastó. Pero en cambi també hi ha un número espantós de llagardaixos, serps, escorpins y altres insectes venenosos. Un de mos criats rebé una picada en un dit; mes com no s’ havia vist l' insecte malfactor, y no poguent en cosecuencia aplicar lo remey convenient, ab coneixement de causa; veyent per altre costat que la cosa urgia, puig la inflamació de la ma anaba creixent per instants, vaig recorre al remey general: vaig aplicar lo foch á la part ferida.
 Es tal la munió de moscas de tota espécie, que ‘ls caballs, mulas y camells, casi 's tornan boijos, y pera desembrassarse de tan intolerables insectes, corren y 's fregan per terra contra ‘ls matolls.
 ¿Qué diré de las formigas? Figuréuse un inmens formiguer sobre una extensió de tres jornadas; tal es la única idea que puch dar de lo que he vist. Lo camí no es sinó un continuo formiguer, del tot cubert de palletas y despullas de dits arimalets, sobre ‘ls quals se veuhen milions de formigas creuhant en tots indrets.