Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/526

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 Despedits los pastors, y continuant la marxa al S., al cap de poch, tenint á Betlem á ma esquerra, y Beit Djela á la dreta, vaig disfrutar l' espectacle del més hermós metéoro que 's pugui imaginar. Lo sol, elevat sobre ma esquerra uns trenta graus demunt del horisont, se veya brillantíssim per estar l' atmosfera del tot trasparent; la lluna, prop de son últim quart, se trobava sobre ma dreta casi á la mateixa altura que 'l sol, y tan clara y bonica com pot veures en semblant circunstancia. Vaig veure aparéixer baix la forma d' estrella duas ó tres vegadas més gran, peró molt més lluminosa que Júpiter ó Venús en son major brillo, un metéoro, que desplegá per lo costat del E. una cua, qual longitut me semblá de dos graus. No vaig poder estarme de cridar: ¡Kif hada! ¡Kif hada! ¡Que es aixó! Ma gent espalmada exclamá també: ¡Minn Allah! ¡Mtn Allah! ¡Deu! ¡Deu! Entretant lo metéoro avansava cap al occident fent onejar la cua, per una ruta horisontal á la altura d' uns trenta graus, com lo sol y la lluna. La cua, que no tardá en dividirse en diferents raigs, presentava 'l conjunt de tots los colors del arch de Sant Martí en sa major vivesa; mitj minut després, havent recorregut en sa marxa pausada casi sis graus cap al O., va desaparéixer sens explossió, tró, ni altra circunstancia espantosa. Vaig ajeurem, y 'm vaig agenollar devant lo Criador. Tota ma gent imitá l' exemple.
 Vaig continuar mon camí cap al S, abstret en la meditació de lo que acabava de véure. L' estrella dels pastors, la dels magos, tot me venia á la memoria; pero jo presumo que 'ls vapors betumosos salats de la Mar morta deuhen fer bastant frecuents aquestos metéoros en aquell país. Vaig deixar sobre la dreta una ermita consagrada á Elías, y un poch més endavant vaig arrivar á una alcasaba mitj arruinada, prop de la cual hi ha una font d’ excelent ayga, ab un reservatori de cinquanta passas de llarch sobre trenta d’ ample, acompanyat d’ altres dos casi iguals, situats una mica més avall.
 Vaig anar pujant y baixant montanyas, hont vaig trobar diferents pous d' ayga riquíssima, peró plena d’ insectes; en fí després de mitj dia vaig arrivar á Hhalil que los cristians nomenan Hebron, y 'm vaig allotjar en un hostal.
 El Hhalil es una ciutat que podrá contar sobre cuatre-cuatrecents