Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/560

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


flent dels dos rius es á mitja lleuga del naixement de Fichée.
 Los dos reunits prenen lo nom de Barrada, y corren fins prop de Maksan, població bastant gran, á duas horas de Damasch, y allí 's divideixen en set brassos. Vaig visitar dit lloch, que es pintoresch, y un dels punts més romántichs y bonichs. La divisió del aygua 's fa en un coll de montanyas talladas casi á plom. Lo tercer bras, nomenat Banías, va al fons de la vall per lo llit natural del riu; los altres sis corren esgrahonats á diferentas alturas á un y altre costat del Banias.
 Lo primer bras nomenat Djazzie, lo més elevat y més cap ál N., va al hermós poblet de Salakhie, lloch de delicias á mitja hora de Damasch, de quina ciutat se considera com arrabal, y hont totas las personas ricas tenen casas de recreo.
 Lo segon bras, que te per nom Tora, lo més considerable de tots, banya l’ espay entre Salakhie y Damasch.
 Lo Banias ó tercer bras suministra l' aygua al barri més bonich de la ciutat, es á dir, l' arrabal nou, hont jo estava allotjat.
 Lo quart bras conserva 'l nom de Barrada, y banya per lo N. las murallas de Damasch. En sas ayguas rentan los tintorers la seda y cotó, y 's diu que 'ls fan més propis pera rebrer la impresió del tint.
 Lo quint bras, nomenat Canavat, proveheix d’aygua á la part principal de la ciutat, per medi de milers de conductes, que la distribuheixen per los diferents barris á las fonts públicas, mesquitas, banys, khans ó hostals, y á las casas particulars. Es lo bras que du més aygua després del Tora.
 Lo sisé bras, anomenat Akrabani, dona aygua á la part meridional de la ciutat y á part del gran arrabal de Meidan.
 Lo seté bras, quin nom es Darari, te mitja lleuga de llarch; es lo més meridional, y proveheix d' aygua á lo que resta del gran arrabal mencionat.
 Ditas ayguas son claras y crestallinas, y si s’ enterboleixen es sols per poca estona en las grans borrascas.
 Després de regar los camps vehins, cada bras torna per diferents punts á reunirse al Barrada, y 's pert ab ell en un llach, distant de la ciutat set horas.
 Lo nom d’aquest llach es Hhotaibe ó Behirat el Merdj,