Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/562

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


casa en casa. Los frares espanyols viuhen dotze anys á Damasch: ne gastan tres ó quatre en apendre l' árabe, perqué confessan y predican en dit idioma. En la época de ma estada allí eran bastant ben tractats, per més que á vegadas tenian de sufrir molt.
 Lo patriarca grech d' Antioquía resideix á Damasch; percibeix retribucions fïxas sobre 'ls baptismes, matrimonis y funerals dels cristians de tots los ritos, los quals están obligats á casarse devant del ministre delegat al efecte per aquell.
 S’ hi contan vuyt sinagogas de juheus, y m' asseguraren que llavors los tractavan be. No obstant me semblá que 'l fanatisme del poble de Damasch excedeix al dels d' Egipte; puig un europeu no pot sens perill presentarse vestit ab lo vestit del seu país, y 's veu obligat á adoptar lo de llevant. Un cristiá ó juheu no pot anar á eaball per la ciutat; ni tant sols se 'ls permet anar dalt d’un ase.
 Lo número de mesquitas y capellas es realment inconcebible; mes en ellas no s’ hi veu res de notable, excepte en la mesquita Zekie, que está al NO. de la ciutat, y conté igualment un hospici pera 'ls pobres. En son centre s’ hi veu un gran cimbori que 'n te altras de menos grans al voltant y va acompanyat de minarets alts, prims y punxaguts com agullas. Dita mesquita dona sempre alberch á gran número de malalts ó esguerrats, als que 's dona estada y menjar á despesas del establiment.
 Damasch compta ab doscents comerciants sólidament establerts. Los que passan per los més richs s' anomenan Schati y Mehemed Sua: se fa pujar á quatre mil bossas ó cinch millons de franchs lo capital que te cada un d’ells en circulació.
 Lo comers se sol fer per caravanas: las més considerables son: primer, la de la Meca, la més important de totas, y quin viatje 's feya una vegada cada any quan ho permetian las circunstancias. Ja se sab que are s' ha suspés á causa de la invasió dels wehhabis. Segon, las caravanas de Bagdad, que fan lo viatje tres ó quatre vegadas al any, ab més de dos mil cinch cents homes armats cada una. Sa travessía dura trenta dias; mes un correu montat en un dromedari la fa en menos de dotze. Tercer, las caravanas d' Alep; aquestas surten per lo