Vés al contingut

Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/590

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
146
viatjes per áfrica y assia

tota montanya primitiva, que una cristalisació colossal? No vaig veure ni sombra d' ull de serp ni de pórfit.
Cubreixen aquesta part de la serra espessos boscos, quals arbres més comuns son alzinas, cedros, xipresos y matas. Tot lo que aquest dia se presentá á mos ulls me fa presumir que las montanyas de Xipre, en época sens dubte remotíssima, foren continuació del Tauro. Los quadros pintoreschs, los magnífichs punts de vista, los grans fays formats d' ayguas tan trasparents com lo cristall, que per tot arreu enamoran mos ulls, me feyan sentir vivament no poder disfrutar sino de pas de tan deliciosos llochs.
Arribat dalt de tot vaig veure una antiga y magnífica calsada, construhida de grans pedras cúbicas sobre un plano horizontal en lo cim de la montanya cap al SE., y terminada en un arch triomfal senzill, pero ayrós, qual part superior comensava ja á arruinarse.
Pot considerarse aquell arch com un gran balcó, que domina del tot las planuras, teatro de la victoria d' Alexandre sobre Darío; lo que pot fer presumir que fou elevat en honor de dit conquistador. La calsada comensa també á desferse per sa antiguetat. Al extrem septentrional, cap á la esquerra, vaig notar una roca tallada en forma de frontispici ó pedestal, en lo qual hi havia probablement una inscripció, que me semblá del tot esborrada per la má inexorable del temps, que 's burla dels esforsos que fa l' home pera eternisar los monuments de son orgull.
Després d'una curta detenció allá á las tres, prop d' una bonica font, vaig arribar á dos quarts de cinch al camí que va directament d' Alep á Constantinopla, per hont no vaig poder seguir á causa de la rebelió de Kuchuk Ali. Sembla que aquell camí real havia sigut molt bo antigament, mes are está en camí de desapareixer del tot. A un quart de vuyt de la tarde vaig entrar á Diaïde, en la posta vaig trobar cinch tártars, que havian sortit d' Alep abans que jo.

Dia 4.—Be hauria volgut marxar dejorn; pero acostumats los tártars á no sortir sino molt tart, no vaig deixar Diaïde fins á las sis del matí.
Lo camí guiá al NNE. fins á dos quarts d' onze, en que