Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/592

148

viatjes per áfrica y assia

Dia 6.—Sortirem poch després de las set, cap al N., á través d' extensíssims prats plens de bestiar, sobre tot de búfalos, y poblats de casetas circulars de sostre pla. A las nou tocadas deixarem á la dreta lo poble d' Hartan, situat en la vora esquerra d' un riuhet.
D' allí, girant al ONO. y després al NO., per entre grans plans tan erms com las montanyas que 'ls limitan per un y altre costat, á las duas de la tarde deixarem á la esquerra una salina formada per una gran llau, que rodeja una montanyeta de terra aislada: l' aygua que entra en la llau, evaporada per lo calor del sol, deixa un dipósit de sal marina blanquíssima, y aquesta la transportan en camells á las terras vehinas.
A dos quarts de quatre entrarem en lo poble de Carabignar, hont vaig deixar descansar á la gent. Aquest poble es bastant gran, y mal edificat al peu d' un turó tan erm com lo pla que 'l volta; no s' hi veu ni un jardí, ni un arbre, fora de duas albas que hi ha en la població. Aixó es tant més d' extranyar, no faltant aygua en lo pla. La mesquita de Carabig-nar te per fora hermosa apariencia; se compón d' una gran cúpula, rodejada d' altras més petitas, y dos alts y prims minarets. Sobre 'l turó s' hi veu una antiga fortalesa.
En aquell indret, com en altres de la Caramania, es notable un grandiós edifici, que pot compararse á un temple de tres naus, sobre 'l que surten algunas fumeras. Ve á ser com un khan destinat á allotjar la caravana de la Meca. Dels cinch tártars que vaig trobar á Diaïde, sols un se m' adelantá: los demés vigilavan en companyía de nosaltres.
Com jo no podia suportar lo trot contínuo, que es com solen marxar los cavalls tártars, me veya obligat á anar are al pas, are al galop, quan me quedava quatre ó cinchcentas passas enrera, lo qual me cansava menos que 'l trot verdader y sostingut.
Sapigut es que á Turquía hi ha per tot arreu establertas postas: aixís es que cada dia cambiavam de cabalgaduras, y alguns dias fins duas vegadas.
Pera quedar del tot desembrassat dels cuydados del viatje, convé arreglarse ab un tártar, qui s' encarrega de conduhir, allotjar, proporcionar menjar al viatjer, y pagar tots los gastos del camí, mediant una suma convinguda. La meytat d' ella