Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/593

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


se paga á l' hora de la marxa, y l' altra meytat a la arribada. Pera mon viatje d’ Alep á Constantinopla m’ havia jo contertat ab mon tártar per vuytcentas piastras, y ell suministrava caballs pera mí, pera 'l meu esclau y pera la conducció de mos efectes, sens contar los gastos de menjar y allotjament, y altres accidentals que també corrian de son compte.

 Día 7. — Partirem á dos quarts de set del matí, dirigintnos al O., á través de la mateixa erma planura. A un quart de duas arribarem á Ismil, pobre poblet, ahont deviam fer parada.
 Se troban en dit camí varis pous, als que s’ hi baixa per una escala de pedra fins al nivell del aygua. Vaig baixar per beure aygua d' un que tenia cincuanta grahons: per cert que la vaig trobar molt bona.
 La planura es tota argilenca y no s’hi veu un sol arbre.

 Dia 8. — A tres quarts de sis seguirem lo camí per lo mateix plá, primer al ONO. y després al NO. A dos quarts de nou atravessarem una especie de bosch que tanca 'l pla, y no es altra cosa que un gran espay cubert de jonchs y altras plantas palustres molt espessas, de diferentas alturas, y en certs llochs fins de dotze y tretze peus. Després d’ atravessar aquell aygamoll seguirem nostra ruta al O., sempre pel mateix plá, y á las duas de la tarde entrarem en Konia, capital de la Caramania, que es l’ antiga Iconium. Está situada en la extremitat occidental d’ aquella planura deserta y al peu d’ una serra poch alta, que limita l' horizó al O.: hi ha alguns jardins per la banda de mitjdía, y fins n’ hi ha per la part del N. Lo que vaig veure de la ciutat me 'n doná ben pobre idea, encare que es la residencia del baixá de Caramania. Tanca grans cementiris, hont cada sepulcre está marcat per una pedra sens travallar de set á vuyt peus d’ alsada, poch més d' un d' amplada, de quatre dits de gruixa, y colocada verticalment: la munió d' aquells senzills monuments en tan curt espay afecta penosament al observador. Las casas son de terra ó mahons cuyts al sol com las dels poblets més pobres. Vaig veure també una casa de bonica apariencia ab kioskos ó belveders, y grans y amples finestras en las quatre caras del