Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/601

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.



 La obstinada peresa de mon conductor, m' obligá á detenirme allí fins l' endemá, ab tot y 'ls desitjos que jo tenia d' arribar lo més aviat possible.

 Dia 19. — Eran dos quarts de set del matí quan nos posarem en camí. Se dirigía nostra marxa al N. y al NNO., creuhant las montanyas; després seguirem per algun temps la cresta d’ una serra, y desde allí, baixant per una llarga costa á una vall estreta y fonda, tallada per un riu sobre 'l que hi ha un pont, entrarem en Vezirkhan á un quart de dotze.
 Es Vezirkhan un poblet compost casi en sa totalitat de cristians grechs, á la vora esquerra del riu, y no á la dreta com senyalan los mapas.
 Després d' alguns instants de repós, continuarem á mitj dia la direcció del N. y NNO., atravessant los jardins y plantacions de moreras blancas que cubreixen la vall; després pujarem y baixarem una montanya elevada, en quin peu gira lo camí cap al O. A un quart de tres estavam á Lefkie, poblet situat en lo fons d' una vall per la qual passa un riu.
 Poch després de posta de sol, arribá un oficial de Mehemed Ali, baixá d’ Egipte, que portava al gobern la noticia de la retirada dels inglesos. Vingué á visitarme. En sa presencia vaig renyar severament á mos tártars, que contavan emplear encare quatre dias fins á Constantinopla. Aixís vaig obtenir la promesa de que hi arribariam en dos.

 Dia 20. — Cumplint sa paraula se posaren en marxa á las tres del matí cap al ONO. Atravessant per un pont lo riu que dista de la població sols mitj' hora, arribarem á las montanyas que deviam passar pera anar á Nicea. Ab tot y las dificultats de la ruta, marxarem lleugerament en la direcció del NO., creuhant rocas, y á vegadas per la vora d’ horrorosos precipicis: afortunadament la lluna era molt clara, puig estava prop del meridiá. Al sortir lo sól ja estavam á Isnik ó Nicea.
 Aquesta ciutat, célebre entre 'ls cristians desde 'l concili celebrat en ella l' any 325 de Jesucrist, es com Antioquía, un lloch petit, rodejat d' un vast recinte de murallas antigas, en las quals hi ha obertas majestuosas portas: sa situació es á la