Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/608

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
164
viatjes per áfrica y assia

tiri, nomenat pels cristians lo camp dels morts. Per lo tant no es lloch molt alegre, pero domina part de la ciutat y del Bósforo, y s' hi disfruta un admirable punt de vista. Per aquell costat hi ha també un bonich cuartel, habitat en altre temps per las tropas regulars y disciplinadas á la europea, á las quals nomenavan Nizàm Djidid que avuy ja no existeixen.
 Pera passar d' un de dits arrabals á Constantinopla s' atravessa 'l port en una petita llanxa ab un ó dos remers, y 's desembarca en llochs cuberts, hont se veuhen moltas llanxas tocantse unas ab las altras. Aquestos cuberts son de fusta, y s' hi entra sense desembarcar. A la porta d' aquells edificis, per la part de terra, se troban sempre cavalls de lloguer guarnits y disposats á trasladar als viatjers á son destí, á través d' aquells carrers brutíssims, de grans pendents, y plens á un y altre costat de tallers y casas de fusta, pintadas de colors forts, fora de línea, y formant unas ab altras ánguls entrants y sortints en lo carrer sense uniformitat: allí 's venen comestibles, confituras, tabaco, drogas, etc.
 Me vaig allotjar en un bonich khan, construhit de pedra picada, sense altra companyía que 'l meu dragoman turch, mon esclau y un geníssar. Era mon dragoman un ente singular; nasqué cristiá en Albania, y passá á estudiar la medicina en Europa. Després d' haver viatjat cinch anys ab aquest objecte per Italia, Fransa y Alemania, visqué dos anys á Viena ab lo primer metje del emperador Joseph II, en lo mateix palau d' aquell primpcep, ab qui tingué l' honor de parlar diferentas vegadas. Llavors anava vestit á la europea. Arribat á Constantinopla s' havia fet mussulmá per no tenir de que viure.
 La conversa d' aquell home era bastant original. Com jo no se 'l turch, ni éll sab l' árabe, usava un llatí macarrónich barrejat d' italiá. Encar que en las escolas cristianas no m' han ensenyat l' alquimia, no obstant he aprés lo llatí, y encare no sé perque, puig no devent usar may aquest idioma, no 'l parlo millor que 'l parlava lo doctor albanés: ja que si 'l seu era un llatí italianisat, lo meu era un llatí árabe. Ab aixó figuris lo lector quinas havian de ser mas conversas ab un home, que unia ademés á una especie d' instrucció confosa