Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/610

166

viatjes per áfrica y assia

cament guarnits. Desmontavan á la porta de la mesquita, y 'ls criats retiravan los cavalls en lo pati.
 Los geníssars de la guardia duhen robas amples com los turchs, pero de diferents colors á voluntat de cadascú, sense altra senyal distintiva que un ridícul fes de feltre blanch-gris. La part posterior d' aquest penja per derrera, y cubreix tota la espatlla: per devant los hi cau sobre 'l front una planxa de metall, hont com en un estotx hi ha ficada una cullera de fusta, que cada geníssar ha de dur sempre. Van sense armas, usant sols una vareta.
 Aviat aparegueren deu cavalls de respecte del sultá, tots ben alts y de pel diferent, ab grans mantas ricament brodadas d' or y plata, y sellas cubertas d' un teixit magnífich.
 Arribá per fi 'l sultá, montat en un fogós caball, y precedit de trenta guardias bostandgis, armats de petitas alabardas dauradas. A un y altre costat del sultá hi havia quatre oficials, que 's podrian nomenar pantallas del sultá, puig ab los inmensos plomatjes que portan en lo cap, tapan de tal manera la persona de sa altesa, que queda amagada. Ab tot jo 'l vaig veure perfectament de cara, mirantlo ben be ab la ullera. Son rostre es en extrem llarch, y també 'l nas: te ulls grans, y la blancor de son rostre sols está interrompuda per petitas rosas: me semblá alt, no gayre gros, y bastant viu. Sols portava una senzilla bata de pells: mes adornava son turbant una riquíssima rosa de diamants molt grossa y tant brillant que enlluhernava. Al entrar en lo pati del temple feu un lleuger saludo, portant la ma dreta al pit, y mirant á un y altre costat. Regná 'l més profon silenci fins arribar á la porta de la mesquita. Aixís que desmontá, una dotzena d' homes colocats en la porta donaren alguns vivas.
 Derrera 'l sultá arribá 'l gefe dels eunuchs negres, quina cara es verdaderament espantosa: anava ricament vestit, montava un magnífich cavall, igual als del sultá, y 'l rodejavan sos criats de peu. Passá fent saludos contínuos á dreta y esquerra ab tan midada precisió, que semblava un autómata.
 Lo mateix dia vaig anar á Aya Sofía á fer la oració del divendres. No vaig véurehi cap ceremonia particular; sino que després de la oració un dels doctors pujá á una trona molt alta, desde hont, després de sentarshi, predicá un llarch