Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/614

170

viatjes per áfrica y assia

noms, pero qual arquitectura res te de notable. Prop d' ellas se veuhen los sepulcres de personatjes ilustres, bibliotecas, escolas, hospicis pera 'ls pobres, khans pera 'ls viatjers, hospitals y altras fundacions pías; pero dits establiments han sigut ja ben descrits per altres.
Vaig voler també visitar una casa en quin saló existeixen gran número de mausoleos perteneixents á una familia que posseeix entre altras cosas alguns pels de la barba del profeta; tresor molt més preciós que totas las riquesas de la India. S' exposa dita reliquia á la veneració en una capella situada devant dels sepulcres. Al entrar, un ministre me presentá un plat y un coixinet cubert de diferents trossos de tafetá morat, que exhalavan un olor agradabilíssim. Després de ferme adorar lo plat, me tocá 'ls ulls, nas y boca ab un cabell posat sobre un tros de cera negra, resant diferentas oracions á cada tocament, mentres jo 'm mantenía en lo més gran reculliment. Després vaig fer mas oracions y vaig deixar ma ofrena que semblá al ministre bastant considerable pera que 's dignés oferirme que repetiria la cerimonia del plat y del cabell, lo que vaig aceptar ab molt gust, com un favor distingit. Me doná á més una ampolleta plena d' aygua, hont s' havian mullat los sagrats cabells, sortintne contentíssim. Lo cabell que serví pera 'ls tocaments era vermellench, recargolat, aspre y llarch d' uns dos dits. Acostumat á reflexionar sobre tot lo que 'm passa, vaig admirar en aquesta ocasió lo miracle de la divina Providencia, que 's complagué en fer rica y opulenta á una familia, ab lo sol producte d' un manyoch de cabells.
L' endemá vaig anar á visitar altra casa hont se venera un tros del vestit del profeta. Ocupava la porta una guardia de geníssars y scherifs: la casa estava plena de donas, que solen anar al matí á adorar la reliquia, y s' esperavan alguns carruatjes al carrer. Nos vingueren á dir que era impossible entrar fins després de la oració de mitj dia. Esperarem, donchs, en una mesquita d' allí prop fins á la hora indicada.
Mediant una retribució, se distribuheix á la porta en ampollas una aygua, hont diuhen que s' ha ficat la reliquia.
Es costum deixar lo calsat al peu de la escala, hont hi ha un scherif pera guardarlo y tornarlo al sortir. Se puja