Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/621

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


cament ocupats per tendas de sedería ben assurtidas. En altres no s' hi veuhen més que joyas y objectes preciosos; los demés finalment presentan diversitat de magatzems d’ armas, richs arnesos, indianas, cotó, llana, llibrerías, per cert en número reduhit, rellotjers, y productes de tot lo mon. Hi vaig veure en especial grossos diamants y una tassa d’ or ab sa cuberta, de singülaríssima bellesa y luxo extraordinari. S' hi troban també armas magníficas á la turca, pero molt pesadas.
 Vaig buscar en las llibrerías la historia del imperi otomá, en llengua turca. Me la presentaren en dos volúms, un de vell y altre de nou, y me 'n demanaren vuytanta piastras. Ne vaig oferir xeixanta, mes no volgueren cedírmela á aquest preu. Hauria pogut insistir en la compra y adquirir la obra ab nova dita; mes un dels dos tomos era ja usat, y en país tan sovint exposat al flagell de la peste no m' agradava comprar res que ja hagués servit á altre. Aixís es que vaig renunciar facilment á la compra.
 Lo barri de la ciutat habitat per los cristians grechs se nomena el Fanal. Allí s' hi troban las casas del patriarca y principals familias d’ aquella nació. No vaig fer més que atravessar lo barri, en que hi vegí algunas casas de bastant bona apariencia, pero sense luxo exterior. No la te millor que las altras la del prímpcep Suzzo, nombrat llavors hospodar de Valaquia. Está prohibit als grechs pintar sas casas per fora ab colors llampants. No ho poden fer més que ab color negre ó altre de tosch, lo que 'ls hi dona un aspecte trist.
 Durant ma residéncia en Constantinopla me vaig embarcar en tres distintas ocasions pera visitar los voltants.
 La primera vegada en una llanxa, dirigintme cap á un belveder del gran sultá, situat á la vora del aygua sobre la entrada del port, fora de las murallas del serrall.
 Se nomena Alai kiosk, y 's compón d’una caseta cuadrada y tancada. Al voltant hi ha una espayosa galería, sostinguda per columnas de marbre, sense alura finestra ni tanca que cortinas de tela groixuda. Vaig entrarhi sense trobar ánima viventa: lo trespol estava cubert de catifas, lo sostre pintat y daurat y ‘l sofá del sultá colocat mirant á la mar. Dit sofá, muntat sobre plata macissa, mes llis y sense adornos ni motllu-