Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/628

184

viatjes per áfrica y assia

tinopla; vindrá á tenir uns cent setanta peus de llarch y quinze de gruixa en la part de dalt, ab una gran talús que aumenta considerablement lo gruix de la paret en la part inferior. Es de pedra picada y está en bon estat. Com las plujas encare no havian comensat, estava casi sech, á excepció d' un petit torrent que l' atravessa.
Poch distant d' aquest bent n' hi ha un altre construhit per la sultana Validé, mare del sultá Selim III. La muralla compren un espay casi tan gran com l' anterior, y s' ha format sobre un plan més ben entés; puig presenta del costat del aygua un ángul apoyat contra dos grans massas. Per desgracia lo talús es molt poch pronunciat y aquest defecte radical perjudicará á sa durada.
Las ayguas dels bents arrivan á Constantinopla per conductes subterránis y per acueductes més ó menys ben executats.
L' acueducte de Justiniá, situat en lo poblet grech de Pirgos, té tres órdes d' archs, uns sobre altres, tots de márbre; mes sa costrucció se ressent de la imperfecció de las arts en la época en que fou fet: los pilans son massa revinguts y 'ls archs massa estrets, desiguals en alsada y amplaria y de migrada projecció.
No lluny d' allí hi ha l' acueducte construhit per lo sultá Soliman Canuni. Aquest sols vaig ovirarlo.
Una mica més amunt de Pirgos n' hi ha un altre construhit per los grechs. La valentia de sos archs y bellesa de sa construcció acreditan la superioritat de la primera época sobre la segona ab relació á las arts. Mes aquell hermós monument, abandonat després de tants sigles, comensa ja á enrunarse per la banda de dalt.
Vaig anar á visitar per últim un altre acueducte, construhit per los turchs en los temps moderns devant del Bósforo no lluny de Buyukdere. Los archs son iguals als del acueducte Justiniá, tenint més regularitat.
Dits acueductes en sa projecció forman ánguls ab las sinuositats de las montanyas, en las quals los conductes van per sota terra allá hont no ho ha impedit algun obstacle.
Se compon lo districte de Belgrado de montanyas poch altas, coronadas d' hermosos y espessos boscos, que s' extenen á llarga distancia. Abundan, segons contan, en cabirols y tota mena de cassa.