Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/632

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


colásticas, los árabes, dividits per igual causa, y faltats d' una constitució que assegurés la successió al trono del califat, obriren ab deplorable apatía las portas á aquella irrupció de Tatars casi salvatjes, que enderrocaren los tronos dels Abbasis y de Constantí, y fundaren sobre sas ruinas l' imperi de la mitja lluna.
 La casualitat que 'ls havia fet comensar sas conquistas per Assia, dominada llavors per los successors de Mahoma, feu mahometans á aquells tatars idólatras. Si haguessen comensat per Europa, s' haurian fet cristians. Tot cult apoyat en la sublime idea d' un sér suprem y únich, deu atraurer y convencer al idólatra.
 Tal es la causa que ha fet y may deixa de fer als turchs extranjers als usos d' Europa: si 's convertissen á la fé cristiana se farian europeus.
 Com los califas abbassides havian donat acullida á las arts y ciencias, que la irrupció dels vándalos havia desterrat d' Europa, los tatars trobaren ab la relligió los elements de la civilisació, de la qual prengueren tot seguit un lleujer barnís; mes sos progressos foren comprimits al mateix temps per alguns dogmas, que, proscribint las bellas arts, establint la doctrina del fatalisme, y proclamant odi y aversió á tot individuo oposat al islamisme, los pnvavan del primer ressort del bon gust, y féntloshi mirar com inútils los recursos y combinacions de la sabiduría humana, 'ls privavan de las ventatjas d' una comunicació íntima ab los europeus, los sols que 'ls podian instruhir. Unidas ditas causas á la gran diferencia que existeix entre las llenguas del orient y las del occident; á la moilicia, á la qual s' abandonaren quan se vejeren amos de capitals suficients pera satisfer sa sensualitat, y per fí á la falta d' educació de sos prímpceps, los quals passan sempre de la soletat d' un harem al trono otomá, han paralisat sos progressos per la civilisació
  Aixís, ab tot y ser mussulmá, dech confessar que 'ls turchs son encara bárbaros, y demano perdó als que pensin d' altre modo. Mes quan veig una nació sense cap idea de dret públich ni dels drets del home; una nació que ab prou feynas conta de mil individuos un que sápiga llegir y escriurer; una nació pera qui la propietat individual no te garantías y la