Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/94

90

viatjes per áfrica y assia

'ls cristians la hegira, es á dir la fugida. Correspón al any 631 del naixement de Crist.
Lo profeta passá á Medina, ahont sa doctrina havia sigut ja acullida ab entussiasme, y hont s' havian reunit sos més fidels deixebles. Fixá en aquella ciutat sa residencia, y comensá á apoyar ab las armas sa missió. Aviat lo Deu de Moisés, de Josué, de Carles IX, d' Ignocenci III, d' Oneale y de Pizarro, cubrí ab sas alas protectoras las empresas de Mahoma.
Després de molts combats, lo gran Deu dels exércits posá á la Meca baix la dominació del profeta; feu en ella sa entrada triunfal al devant de deu mil homes, lo divendres 20 del Ramadan del any 8 de la hegira, (22 de Janer de 639.) Tirá per terra tots los ídols y estátuas de la Kaaba; la purificá dels fragments dels impíos simulacres, y restituhí al temple sa institució primitiva, á saber la adoració d' un Deu únich é invisible.
Duenyo ja de la Meca, estengué sa fé y domini als paissos adjacents. Al mateix temps seguiren las celestials revelacions en diferentas épocas; y las paraulas de Deu se feren sentir per sa boca sagrada en los moments en que las circunstancias exigian declaració divina. D' aquest modo s' estengué l'islamisme, y 's consolidá ab lo poder del profeta fins á sa mort, ocorreguda á Medina un dilluns del mes Saffar, als xeixanta tres anys de sa edat y 64l de Cristo. Son cos fou enterrat en un clot, obert en sa casa, y cubert ab la mateixa terra. La casa més endevant se convertí en temple.
No havent deixat lo profeta fill varó, ni fixat la forma de successió á la suprema dignitat, se suscitaren entre 'ls fidels varias cuestions sobre qui havia d' ocupar lo trono vacant per sa mort, las que s' anaren renovant així com anava morint cada hú de sos successors, que prenian lo titol de hhalipha, califa ó llochtinent del profeta. Després dels quatre primers califas, á saber: Abubekr, Omar, Othman y Alí, únichs que 's consideran com lo verdader califat universal, la dominació passá successivament á diferentas dinastías, entre las que 's distingí la dels Abbassi ó Abasidas, sherifes descendents d' Abulabbas, oncle del profeta, per lo dilatat temps que conservá 'l trono, y per la protecció que dispensaren á las ciencias y arts los califas d' aquella dinastía. Durant son reg-