Pàgina:Viatjes de Ali Bey el Abbassi (1888).djvu/96

92

viatjes per áfrica y assia

dits pujant fins al colze, 'ls altres comensan per los colzes y baixan fins al cap dels dits.
Creuhen los mussulmans que pera presentarse devant del Criador y ferse digne d' una mirada seva, es precís que 'l cos del home 's trobi del tot pur. Pera aixó s' instituhiren las ablucions legals. Consisteixen en rentarse las mans tres vegadas seguidas, l' interior de la boca y nassos, la cara, brassos y cap, l' interior de las orellas, la nuca y 'ls peus. Hi ha ademés ablucions generals, que s' han de fer rentantse tot lo cos de cap á peus, lo divendres avans de la oració de mitj dia, y després de certs actes, tals com la cohabitació ab una dona, etc. Ahont no 's troba aygua, pot ferse la ablució ab terra ó sorra; y aixís se practica en lo desert. També 's verifica la ablució fregantse ab las mans, després d' haverlas aplicat sobre una pedra: d' aquest modo la fan los marinos durant las navegacions, perque l' aygua del mar se mira com impura é inútil al objecte.
Tot mussulmá deu recitar la oració cinch vegadas al dia: la primera al apuntar lo dia, ó quan lo sol se troba divuyt graus sota l' horisó per la part d' orient; s' anomena Essebàh: la segona després de mitjdia, en lo moment en que la sombra d' un cuadrant ó bastó, colocat al sol perpendicular á terra, iguala á la cuarta part de sa longitut; aquesta oració s' anomena Ed-duhur; la tercera en l' instant que la sombra del pal ó gnomon iguala á sa longitut, y s' anomena El-aàssar: la cuarta deu ferse en lo punt mateix que segueix á la total posta del sol, y l' anomenan El-mogarèb: en fi, á la quinta vegada 's recita la oració en l' últim instant de la celistia, ó quan lo sol se troba á divuyt graus sota l' horisó per la banda de ponent, y es la que anomenan El-àscha.
Cada oració canónica consta de la invocació, alguns rikats, y salutació. Lo rikat se compon de set posicions del cos ab diferentas oracions; heus aquí la forma y la oració: