Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿Quina pena mereix lo inepte centinella
que de sas mans se deixa las armas arrancar?
que de sas mans se deixa las armas arrancar?
¿Y tu n' èts aquell poble de l' esplendent história?
¡Oh rassa miserable! ¡cóm Dèu t' ha condemnat!
Ni sisquera conservas del que has estat memória,
y lo recort dels héroes que t' han umplert de glória
tan sols viu en las trovas del poeta desterrat.
¡Oh rassa miserable! ¡cóm Dèu t' ha condemnat!
Ni sisquera conservas del que has estat memória,
y lo recort dels héroes que t' han umplert de glória
tan sols viu en las trovas del poeta desterrat.
Ahir eras la espiga que brincadora alsava
l' esplendor de sas galas en mitj del camp florit,
la ròssa espiga tendra que 'l ventijol bressava,
que lo sòl del Mitjdia ab dolsos rayts daurava...
Avuy... n' èts una garba tan sols de blat podrit!...
De la mès noble rassa tu n' èts avuy l' escória:
tu n' èts avuy un poble que, esclau y trepitjat,
indiferent contempla com van mermant sa glória,
mermant sa independéncia, mermant la sua história,
mermant sa llibertat!
l' esplendor de sas galas en mitj del camp florit,
la ròssa espiga tendra que 'l ventijol bressava,
que lo sòl del Mitjdia ab dolsos rayts daurava...
Avuy... n' èts una garba tan sols de blat podrit!...
De la mès noble rassa tu n' èts avuy l' escória:
tu n' èts avuy un poble que, esclau y trepitjat,
indiferent contempla com van mermant sa glória,
mermant sa independéncia, mermant la sua história,
mermant sa llibertat!
Ab lo fuet te menan, t' amansan ab lo ferro,
te deixas ¡miserable! agarrotar las mans...
com si comés haguesses lo mès criminal erro...
¡Vergonya, Catalunya! ¿No véus que en lo desterro
viuhen los ciutadans?
¡Vergonya, Catalunya! ¡Quántas ne tens de mares
per la mort ó l' auséncia plorant d' un fill amat,
que desterrar vegeres ó fusellar deixares!
¡Vergonya! ¡Ni sisquera la lléngua de tos pares
per plorar t' han deixat!
te deixas ¡miserable! agarrotar las mans...
com si comés haguesses lo mès criminal erro...
¡Vergonya, Catalunya! ¿No véus que en lo desterro
viuhen los ciutadans?
¡Vergonya, Catalunya! ¡Quántas ne tens de mares
per la mort ó l' auséncia plorant d' un fill amat,
que desterrar vegeres ó fusellar deixares!
¡Vergonya! ¡Ni sisquera la lléngua de tos pares
per plorar t' han deixat!
