Bè prou que l' amanyagan ab llurs vellas retóricas,
com si sols fòs un poble d' embrutiment y fanch,
com si no fòs un poble de tradicions históricas,
qu' escritas tè sas glórias ab gotas de sa sanch.
Deixáuli, donchs, al poeta que viu en lo desterro,
alsar sos cants de guerra per despertar lo ferro.
Jo no il-lumino al poble ab llum de falsa ciéncia:
de sos debers li parlo y de son dret sagrat,
y tot ensemps li ensenyo á aborrir la llicéncia,
y á amar la llibertat.
¡Lo poble!... ¡valent poble! En compte d' embrutirlo
ab robelladas, vellas ideas de rutina,
donáuli grans exemples que pugan ennoblirlo,
exemples d' una sábia, puríssima doctrina.
No li canteu mès glórias de vell absolutisme,
y 'l poble 'us amará.
Deixáulo que 's calente al foch del patriotisme...
Lo poble tè 'l cor noble, lo poble tè l cor sá.
Mes, si quant jo li parle de llibertat, de glória,
d' independéncia y pátria, dels alts fets de sa história,
ab mos himnes patriótichs no puch ferli remóurer
la fibra delicada, secreta de son cor;
llavoras es que al poble ja res no 'l pót conmóurer,
y no es que dorm llavoras; llavoras es qu' es mort.
Son pestilent cadáver podeu péndrer llavoras,
apóstols vils y falsos de ciéncias corruptoras.
Menjáune sa carn morta com viva l' heu menjada,
que pèls paladars vostres ha d' esser gran regal;
