Aquesta pàgina ha estat revisada.
¿VOX IN DESERTO?...
.png)
Catalunya, la terra que un jorn ab sas proesas
de sas estrénuas glórias al mòn parlar ne fèu,
la terra de las altas, magnànimas noblesas
contadas per la fama de sas gegants empresas,
¡quí t' ha vist ¡ay! y quí 't véu!
Las ombras de nos pares que los sepulcres deixan
hont fins ara sas cendras en pau han reposat,
te cridan, misteriosas, ab veus planyents que 's queixan,
y de la nit las boyras ab sos clamors esqueixan:
«Qué has fèt de la llibertat?»
de sas estrénuas glórias al mòn parlar ne fèu,
la terra de las altas, magnànimas noblesas
contadas per la fama de sas gegants empresas,
¡quí t' ha vist ¡ay! y quí 't véu!
Las ombras de nos pares que los sepulcres deixan
hont fins ara sas cendras en pau han reposat,
te cridan, misteriosas, ab veus planyents que 's queixan,
y de la nit las boyras ab sos clamors esqueixan:
«Qué has fèt de la llibertat?»
Las llibertats aquellas, que com tresor guardavan,
sa lluminosa estela tot escampant pèl mòn;
que en mès que la llur vida tenian y estimavan,
y que sòls per sa rassa joyosos conservavan,
rassa d' avuy, ¿hónt sòn?
¿Què has fèt d' aquella heréncia y del tresor que ab ella
los pares te llegaren?... T' has deixat despullar.
¡oh rassa miserable! com d' una roba vella!...
sa lluminosa estela tot escampant pèl mòn;
que en mès que la llur vida tenian y estimavan,
y que sòls per sa rassa joyosos conservavan,
rassa d' avuy, ¿hónt sòn?
¿Què has fèt d' aquella heréncia y del tresor que ab ella
los pares te llegaren?... T' has deixat despullar.
¡oh rassa miserable! com d' una roba vella!...
