Pastorells amb alegría d'en Jafét y compañía
PASTORELLS
AMB ALEGRÍA
D’EN JAFÉT Y COMPAÑÍA
composts per representar
DEVANT LO SANT MISTERI DE BETLHEM
______________
AB LLECENCIA DEL ORDINARI
______________
PALMA
estampa de’n felip guasp
1892
PERSONATJES QUE FIGURAN
L’amo’n Sofonies, viudo, de gèni molt calmós.
Dalia, fradineta, fiya seua.
Jafét, pastor jove, molt divertit y esburbat.
Sen Zabulon, pareyé que no surt en escena.
Daviu, missatje que tampoch surt.
Poden anar vestits á la mallorquina.
Es propiedad de s’autor y no pot
reimprimirsê sens lo seu permís.
PRIMERA PART
Se suposa que passa dins sa cuyna d’una possessió.
ESCENA PRIMERA
Dalia tota sola guaytant.
| Dal. | S’estel d’auba ja aclareix; |
| ¿Quê hey deu haver res de nou? Es molt que no’m fassin cas! (torna á compondre s’olla) En Jafét, deu sê á glepí Cap á n’es bosch ses ovelles. (guaytant) Y encara tot son estrelles... Ca! si es massa dematí. Mon pare dorm com un ròch, Y jo no he dormit gens. Val mes que aprofit es temps Ventant, ventant á n’es foch... Vaja un fret! quina gelada! Enguañ sí que es añy de neu, Y també heu será de Deu Segons mos pinta s’añada. (venta á n’es foch) |
Escena II
Dalia y Jafét que arriba tocant es fabiol.
| Jaf. | Dàlia! Dàlia, ja l’he vist! Ja’n vench, ja hi torn, ja hi’nirêm; Gloria! Gloria! Gloria! |
| Dal. | (fentli señes)¡Xist! ¿Que has tornat bòig? |
| Jaf. | (molt fort)¡A-a-atxeem! |
| Dal. | Calla, que aquí dorm mon pare. |
| Jaf. | Despertêl, ves avïat, Despertêl... |
| Dal. | No es hora encara;
¿No sabs que está costipat? |
| Jaf. | Ja’s curará; despertêl. |
| Dal. | Però, ¿quê es aquest desvèri? Par que sïes un mostel. |
| Jaf. | Oh! Deu meu, ¡quìn gran mistèri! Despertêl... |
| Dal. | Y si es dejorn; T’has llevat de bona lluna! |
| Jaf. | A reveure; m’en hi torn. |
| Dal. | ¿Y ahont vas? |
| Jaf. | Cap allá tot d’una. |
| Dal. | Vés á cridá á sa pahissa, En Daviu y en Zabulon... |
| Jaf. | Es missatges? ¡Vel-la llissa! Que ha d’estona que no hi son! |
| Dal. | Però, ¿com tan dematí? ¿Que no voleu berená? |
| Jaf. | Ni hey pensan. Pero, per mí, |
| Si bull, ja pots escaldá. |
| Dal. | Ves á cridá es pareyé: |
| Jaf. | Sen Zabulon! (cridant y riguent) (torna entrá)¿L’has sentit? En mosso y tot sols no vé. |
| Dal. | ¿Que fas bèfa de mi, tu? Crida en Daviu!... |
| Jaf. | S’en ha anat. Tot hom hey es, fins y tot Tota cuanta cuhidora |
| Dal. | Ni un mot T’enteng de res. |
| Jaf. | (riguent)¡Dormidora! Avuy es dia de festa, Y si no escaldas, m’en torn... |
| Dal. | Jafet, tu has perdut sa testa. |
| Jaf. | Agur! (surt sonant es fabiol) |
| Dal. | Ahon vas? |
| Jaf. | (cridant de defora)A n’es born. |
Escena III
Dalia tota sola.
| Dal. | Com som Dàlia que’m fá está, Aquest al-lot, trastornada. Tota la gent s’en ha anada, Y ell ha dit... que s’en hi va. (guaytant) Es llevant está ben clá; Ni una boyra veig per llòch. (ventant) Veèm si s’encendrá aquest foch; Valga que no hey ha talent. Ara me pareix que sent Mon pare; aguardau un pòch. (li surt á camí fent reverencia) |
Escena IV
Dalia y l’amo’n Sofonies.
| Sof. | (estenguent ses mans sobre el cap de sa fiya, ab sos uys al cèl) Bon dia, que Deu mos dó. Bon dia eus desitj, mon pare. Des que se morí ta mare, |
| No’m vol afluixá es doló. (s’asseu molt poch á poch) |
| Dal. | En so fret, no es gens estrañ. No vos mogueu de sa cuyna. |
| Sof. | En mancarvos lleña, duyna De s’etsecayat d’antañy, Que es mes seca. Dum sa pipa, Que está dalt s’escudellé,... Y sa bossa... y es fogué. (le hi du tot) ¡Ja hu val... ja hu val. Bon xeripa! |
| Dal. | Però, mon pare ¿Creureu Que estám tots sols, á la casa? |
| Sof. | Jo su-ára he sentit s’asa D’en Jafét... |
| Dal. | No m’en parleu: P’entura’l s’en ha manat. |
| Sof. | Tota vegada que’l torn... |
| Dal. | Ell diu que anava á n’es born. |
| Sof. | Sempre ha estat desbaratat. |
| Dal. | Lo cèrt es que es sol ja surt Y no he vist es pareyé, Ni en Daviu. |
| Sof. | Ja hu val!... xê fé. Axò es perque es dia es curt! |
| Dal. | Però, mon pare, esguardau: ¿No veis quin sòl mes hermós? ¡Quins niguls de tots colós! ¡Que heu son de garrits! mirau: Semblan talment una Gloria. |
| Sof. | (admirat)Bona xeripa! si que es vê! Xexanta en feré, en fernê, Fiyeta, y no teng memòria De res semblant. |
| Dal. | Sa röada Per demunt brots y capscims Sembla perlas y rubins. ¿Veìs sa bruya endiamantada? ¿Veìs sa neu sobre els peñals, Mes blanca que els altres dies? |
| Sof. | Si fá. ¡Com som Sofonies Que estig amb sos cabeys alts! |
| Dal. | ¿Veis que van de delitosos Es mèns per dins ses pastures? ¿No nos pareixen mes pures Ses flors, y mes agradoses? Mirau com fins á n’el cèl Ses águiles se remuntan; Com se fonen y desjuntan En terra els crestays de gèl. |
| ¿Ratjar sa font, no sentiu Ab sòns com á de saltèri?... |
| Sof. | Lo que sent es... un mistèri Que me fá está pensatiu... Mira, Dália, anit passada He somïat coses molt grans... |
| Dal. | ¿Quê heu somïat? |
| Sof. | El Sant dels sants. Tota s’historia sagrada Ha passat per devant mí: Abraham, el gran patriarca; Moyses, David y l’Arca, Jacob, Jusep, Benjamí... No sê com, he recordat Aquelles grans profecies De que arribará el Messies D’Israèl tant desitjat. Y segons lo que he momprês Ses setmanes de Danièl S’han cumplit, y prest d’el cèl Vendrá á la tèrra el Promês. |
| Dal. | ¡Oh Crëador incrëat! ¡Quina ditxa, si fos prest! |
| Sof. | Ó jo he perdut es quest, Ó es vê lo que he sommïat. |
| (pausa) Dam un caliu... |
| Dal. | (donantley)Enceneu. |
| Sof. | (distret) Ja hu val! Donam un caliu. |
| Dal. | Veislo’t aqui. |
| Sof. | (encen)¿Y en Daviu? |
| Dal. | Han fuit tots, ¿que no hu sabeu? |
| Sof. | ¿Y ahon? |
| Dal. | Mon pare ¿y ahon? Jo sols he vist en Jafét Que adressava p’es goret Com un trò; el sen Zabulon ’Vuy, no ha juñit es parey, D’en Daviu no n’he vist trassa... |
| Sof. | Ja hu val! Deu sab lo que passa... Per moure aquest devessey, Un motiu han de tení. Desenganêt... Pòsahi sal, Y un pebre cohent. ¡Ja hu val! |
| Dal. | En Jafét torna essê aquí. |
Escena V
L’amo’n Sofonies, Dalia y Jafét
| Jaf. | Veng y m’en torn: per dos pichs Hey he anat á veurerló. ¡Dona goig! Y lo milló |
| Que ja mos hem fet amichs. (saltant y botant) L’amo; bon dia y bon’ hora! Y bon any, y bona nit! ¿Que hey veniu? Ja som partit. |
| Sof. | ¿Pero ahont? |
| Jaf. | No molt enfora. A ciutat, l’amo, á ciutat. ¿No sentiu ses xeremies? Anit ha nat el Messies, Lo Redentor desitjat. |
| Sof. | ¿Qué diu aquest? |
| Dal. | (distreta)¿Quê es que deyes? |
| Jaf. | Que de Betlhem vos dug noves... |
| Sof. | Ala! ala! á veure si trobes Tots els mèns de ses euveyes... |
| Jaf. | Y dó això! Per un mè veng Y vos l’amo’n Sofonies El m’heu de dá... |
| Sof. | Vés, no sies Aubercoch. |
| Dal. | Jo no heu enteng. |
| Jaf. | Ascoltau: (gent embambada!) Heu de sebre que els pastós Hem vist unes grans clarós |
| Sof. | (á Dalia) Vesten; demunt es bufet, Hey ha es llibre des profetes. |
| Jaf. | Y ses sopes, ¿no estan fetes? |
| Sof. | Turet un poch, aturet... Ara vuy veure s’història Que mos diu sobre el Messies |
| Jaf. | Pero, l’amo’n Sofonies, Si la sabem de memoria! Seguint un antig costum, Per acursá sa vetlada, Cent pichs la mos heu contada Mentres netetjam llegum... |
| Dal. | Vat aqui es llibre. |
| Sof. | Davit Heu posa molt ben glosat. (fuyetgant es llibre) Jo creg que heu he somïat... |
| Jaf. | (impacient) Jo sé cèrt que s’ha cumplit. |
| Sof. | Aquí está |
| Dal. | Veèm. |
| Jaf. | Veèm. |
| Sof. | (llegint) Diu el profeta Miquèas: |
| Jaf. | Miquèèèas (riguent) |
| Sof. | (molt sèrio) ¡Fòra rièas! Escoltahuó... «Y tu, Bethlem, |
| Abans de sa matinada. Un portant-veus de l’Altíssim Ha vengut á anunciá Que de la Verge ha nat já Un Miñonet hermosissim. «¡Gloria á Deu! en les altures, Cantaven dins el cèl blau, Y á tots els homos, la pau Los duym per valls y planures.» Cap á Betlhem hem partit. ¡Ó, venturós qui hey ha anat! S’havien arredossat Dins un coval; y per llit Han compost un payolet; ¡Pobres Jusep y Maria! Sols los feyen compañia Una mula y un bouet... Pero ja no están tots sòls: ¡Que n’he vists de xerafins, Y d’angels y querubins Espargits, y fent estols! Vaja! veurehu es precís: Aquella lletja establia, Ab tanta llum, pareixia Vaja! el mateix paradís... (pausa) |
| Encara que de Judá Ests una vila petita, De tu, al poble israelita, Neix qui l’ha de governá.» No hey ha dupte: ben clá heu diu. |
| Dal. | Mon pare ¿que será vê? |
| Sof. | Jo en sos profetes teng fê. |
| Jaf. | Y dò vaja, si hey veniu! |
| Sof. | Pero’m sembla un desbarat Que’l Señó de tot lo mon No tenga un palau ahon Alojar sa Magestat. Tu me dius que es una cova Sa posada... |
| Jaf. | Y heu sosteng. ¡Ell sabeu que hey ha de gent! Ha vuit dies que no’s troba Ni un forat buyt, ni un recó. Tots els descendens d’aquí, Per forsa han’gut de vení D’orde de l’emperadó A empatronarsê. |
| Sof. | Ja hu sê. Emperó també está escrit Que d’estirpe de Davit |
| Ha de sê. |
| Jaf. | Fiy d’un fusté, Es èll, y d’una doncella Mare Verge, y no’n sé pus. |
| Sof. | De veres, que estig confús. |
| Dal. | Es cosa de maravella. |
| Sof. | ¿Que feim Dalia? ¿que hey anam? |
| Dal. | Jo ja voldria serhí. |
| Jaf. | Tota la cova está axî: (agrupant els dits de ses dues mans) Allò pareix un aixam. |
| Sof. | (á Dalia) Trèume es guardepits de seda. ¿Que hey van mudats? (á n’en Jafet) |
| Jaf. | Vel-la llisa! Tothom hey vá amb sa pellisa. (destapant s’olla y potetjant) ¡Vaja una cuyna mes freda! |
| Dal. | Y si li duyem... |
| Jaf. | Es clá! (cantusant) Sol fá mi du, mi, du, rè! Jo ja li he duyt es mè Que l’amo m’ha de doná. |
| Sof. | Agut! ja hu val, bon xeripa! ¡No hauries de sê Jafet! |
| Dal. | Jo li duré mèl y llet. |
| Sof. | Y jo? |
| Jaf. | Vos duisli sa pipa. |
| Sof. | Li duré es cò, que val més. ¿Que’t pensas que á mi me guañes? |
| Dal. | Ala, simos acompañas... |
| Jaf. | De bon grat. (tocant es fabiol) |
| Sof. | Ves devant, vés. (surtan tots tres) |
SEGONA PART
————
ESCENA ÚNICA
S’arramban poch, poch, á la cova ahont hey ha compost es Misteri
| Jaf. | Vaja! l’amo’n Sofonies... |
| Dal. | Deixa’l alenar un poch... |
| Sof. | ¿Qué’t pensas que’m guañarias Á corre?... ¡Jo som de foch! |
| Jaf. | (apart) Ja hu veig, ja; de foch de pipa. |
| Dal. | Daume’s bras, que ja arribam. |
| Sof. | (dantley) Vaja es bras... ¡Bon rexeripa! Y allò es de claró de llam...! (admirat) |
| Dal. | ¡Quíns sòns! ¡Qué de xerefins! (idem) ¡Quin pler! ¡Quina olor tan bona!... |
| Jaf. | ¿No vos ho deya jo, dona? Y lo milló está dedins. |
| Sof. | Oh! Alegría d’alegries! Humils aquí mos postram. (s’ajonollan) Creim que Vos sou el Messias Promês per Deu á Abraham. |
| Dal. | Devant tanta Omnipotencia Tota me sent abolir. |
| Sof. | Mirau la suma Innocencia Que per noltros vé á patir. D’esta puríssima Estrella Ha nascut lo Redentor; Y tan alta maravella Es un misteri d’amor. |
| Jaf. | Jo no gos obrí sa boca Per por de di un desbarabat; Y lo meu còr se desboca Cuant veig lo que’ls ha passat. Sols governa s’egoisme; Es que un heu veu y no heu creu. ¡Ja no hey ha germá prohisme! |
| Sof. | Que dius? |
| Jaf. | Perque heu sapigueu: Aquest Patriarca noble, Que es de Jacob descendent, No ha trobat, á dins es poble De Betlhem, alojament... Anaven vestits de pobres, ¡Psit! ningú’ls ha conegut... |
| Dal. | Noltros que en tenim de sòbres; ¡Si mon pare heu’gués sabut! |
| Sof. | Fills meus: noltros no som dignes D’alojar á Deu Señor Respetem tan estrañs signes Del seu infinit Amor. |
| Jaf. | (á Dalia) ’Par que estigues adormida... ¿No’ls has d’entregar sa mel? |
| Dal. | Es que estava embadalida Mirant l’infant Emanuèl. Del meu cariño, per mostra Vos dug sucre, mel y llet... (l’hey presenta) Jo vuy ser esclava vostra... |
| Jaf. | Jo vuy sè es vostro... Jafet. Perque vejeu que eus estim, Vos he duit es milló añell. (Y se cèrt que no está prim) |
| (á l’amo) ¿Lo veis? ¿Lo veis? es aquell. ¿Qué diré jò, si el Messíes Sab que tot cuant teng es seu? ¡Ja pug acabá’ls meus dies Perque he vist lo Fill de Deu! Ara’m vé la recordansa De Davit profeta rey. Ja s’ha acabat l’añoransa! Ja ha arribat la Nova Lley! (pausa) Oh! gran Deu de l’infinit Que mos duys pau y concordia: La vostra misericordia Alegra el nostro esperit. Inundaumos, ¡oh, Señó! Ab la llum de vostra cara; Y demunt noltros, desd’ara, Plòga etèrna bendició. A la terra, ahont heu vengut, De les gents sereu la guia, Per que arribín dreta vía Á la font de la salut. Pobles: alabau á Deu; Ja tenim Jutge, alegrauvos; Nacions totes delitauvos; |
| La terra ha dat lo fruyt seu. Per Deu sigam benehits; Ell sia nostra defensa; Y que li servin temensa, Del mon, los termes finits. |
———
| Dal. | Que alabin á n’el Señó Los qui estan dalt les altures; Celestïals criatures, Angels tots, alabauló. |
| Jaf. | Alabaulo el firmament, Sol y lluna y estelada; Alabaulo ayres y vent, Pluja, boyres y roäda. |
| Sof. | Perque Ell, no mes va parlá Y tota rês fou crëada, Y la lley que’ls ha imposada Per sempre se cumplirá. |
| Dal. | Que alabin á n’el Señó Tot cuant de la terra sía; Tot lo que en la mar se cria, Les neus, el foch y el fibló; |
| Jaf. | Ses montañes y los valls Y les pècores que udòlan; |
| Aus y passarells que volan Boschs, herbes y fruyterals |
| Sof. | Que l’alabin tots los reys, Pobles, jutges y noblèa Doncelles y jovenèa, Infantons, adults y veys. |
| Dal. | Perque sòls deu sê ecsaltat Lo nom del Señó, en la altura; De son poder ha fretura El poble aqui ahont es nat. |
| Sof. | Cantem himnes Israël Al Sant dels Sants que s’humana; Tot hom clam’avuy ¡Hossana Al Señor de tèrra y cèl! |
———
| Jaf. | Cantau pastorets, cantau Y componeu cansons noves; Axí al Señó dareu proves Que, de bon cò, eus alegrau. Alabem son nom ballant (heu fá) Axí com Davit heu deya, Y axí com heu deya heu feya Amb l’harpa polsant, polsant. Alabemlo que ell heu vol, |
| Amb panderos y salterí... |
| Dal. | (apart) ¡Que’n tens de poch de senderi! |
| Jaf. | Alabemlo amb so fabiol. (sonant) |
| Sof. | Adorem á Deu miñó Humillat en carn humana. (s’ajonolla) ¡Oh, grandesa soberana! ¡Oh, misteri superió! |
| Dal. | (ajonollada) De la gracia virginal Tota plena sou María; Per vostro Fill pagat sia Nostro deute original. |
| Jaf. | Jusep, vos sou l’elegit Per tutor del qui governa, Amb autoridat etèrna, Lo finit y lo infinit. |
| Sof. | (mirant el cèl) Pare del Verbo incrëat Que tanta honra los heu dada; Per sempre sia alabada Sa puresa y castedat. Per aquest sant naixement, Jesus, Jusep y María, Feis que la Fê sempre sia De nostr’ánima aliment |
| Dal. | Per aquest sant naixament |
| Tot hom fill d’Adam alcansa Cèrta y segura Esperansa De renaixe eternament. |
| Jaf. | Per aquest sant naixament Viva Caritat s’encenga Y entre noltros se mantenga Lo primer sant manament. (s’aixecan) |
| Sof. | Si l’esperit infernal Mos obrí sos precipicis, Abans de coneixe els vicis, Abans de que obrem es mal... |
| Dal. | Abans que això, Manuelet... |
| Jaf. | ¿Veèm ara que dirá aquella...? (apart) |
| Tots | Obriumos una portella Y duismosne al cèl cap dret. |
FI