Poesías de Angel Guimerá/Nit de Nadal

Nit de Nadal

Jo vull la taula parada
com al temps en qu' era nin,
aprop de la llar fumosa,
baix del sostre revellit.

Sols vos y jo, la serventa,
torném al casal antich;
tots los altres se 'n anaren
y may més han de venir.

Guarniu la taula ben llarga,
que^hi càpigan grans y xichs,
que ha nascut lo Fill del Home,
y es nit de goigs esta nit.

Trayéu la vaixella fina,
las estovallas de bri,
ompliu los pitxers de rosas
com en temps qu' era felís.

Poséu en un cap de taula
la cadira del padrí,
en T altre cap la del pare,
y la de la mare al mitj.

Avora d' ella la trona
de mon germanet petit;
jo m' asseuré à 1' altra banda
com en temps que van fugir.

Encenéu la llar dels avis,
mitj cremat hi ha un tronen de pi;
T últim dia que 's va encendre
quan la mare va morir.

Y anéusen lluny, la serventa,
que m' ofegan los sospirs,
y vull que s' abeuri 1' ànima
ab los recorts d' aquí dins.

Jo '1 rostre damunt la taula
posaré ben abscondit
entre Ms brassos que no troban
ningú qif estrènyer assí.

Ab mos gemechs d' anyoransa
la taula faré estremir;
millor que dringuin las copas
com si m' estès entre 'Is vius.

La Ventada en las escletxas
farà 1' udol del mastí
ab qui en l 1 ascó m' adormia
abrassats com dos amichs.

Y per sobre de ma testa
la remor haig de sentir

de la gavia trista y sola
que mou 'I verçt d' esta nit.

Y en la paret los filferros
veuran mos ulls enrojits

com los barrots d' unas i eixas
que passan sens may finir.

Entant sentiré per fora
com tresca la gent felís,
sonant ferrets y guitarras,
que M goig per tot sobrehix.

Y als vidres de la finestra
escoltaré dols brugit,
igual que si fos la mare
trucant ab lo cap dels dits.

Y, ay, que la mare no ha d' ésser
sinó 'I palmó que hi deixí;
tant ayrós quan jo M portava
y ara trencat y ennegrit!