Prometheu Encadenat (1898) - Escena VII

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Escena VI Escena VII
Prometheu Encadenat (1898)
Escena VIII




ESCENA VII





Prometheu i Chor de Nymphes

CHOR DE NYMPHES

Molt savi fou, i d'un gran geni, l'home
que ab el cor i la llengua predicava
l'igualtat de llinatge dels connubis,
i que l que s guanya l pa captant almoina
no deu cercar jamai ni grans riqueses,
ni emparentar ab orgullós llinatge.
No vulgueu mai, oh.....[1] Parques,
que m pugui veure de cap déu esposa,
perquè m fa por la sort de tota verge,
a lo contemplant vagant perduda
per les ires de Juno sobirana.
Com les noces iguals cap pena porten,
jo no tindré cap por; perquè la vista
del déu amor, el més potent que regna,

no m'ull-pendrà jamai. És una lluita,
aquesta, en que molts perden i no guanyen
no més aquells que volen. Què m'espera?
Jo no ho sé pas; si m'hi trobés, jo dubto
de Jove de les mans com fugiria.

PROMETHEU

Ja minvarà de Jove la soperbia,
encara que és molt gran i certes noces
celebrarà que un jorn li faran perdre
el reialme i el soli, i la vilesa
que va cometre un temps contra Saturne,
son pare i protector, robant-li l sceptre,
tothom coneixerà. Ningú pot dir-li
per quins camins podrà fugir d'aquesta
calamitat, no més que jo, que guardo
el com i què d'aquest secret. S'assegui
ara tranquil tot agitant altivol
feixos de llamps en sa orgullosa destra,
que prou caurà aviat; i la vergonya
sense remei l'haurà de veure caure!
És com un bregador que empaita un monstre
molt difícil de vencer, perquè s'arma
d'un llamp més viu que ab més esclat retrona,
i l vol domar ab un trident séns puntes.
Per ço Jove esclafat ha de coneixer
sa follia i apendre, anc que li cogui,
que de regnâ a servî, hi ha gran distancia.

CHOR DE NYMPHES

Veig que dius contra Jove masses coses.


PROMETHEU

Jo dic el que vindrà i el que bé m sembla.

CHOR DE NYMPHES

I podrà ser que algú domini a Jove?

PROMETHEU

Ja ho crec que serà aixís, i pitjors penes
que les meves veureu com Jove passa.

CHOR DE NYMPHES

I no tens por de parlâ així?

PROMETHEU

 Pot temer
aquell que l fat no vol que mori?

CHOR DE NYMPHES

 Encara
te pot enviar treballs més durs.

PROMETHEU

 Que ho faci:
ben tranquil els espero.

CHOR DE NYMPHES

 Aquells que adoren
a Adrastea, són savis.


PROMETHEU

 Vés, adula-ls,
i honra als que manen. Faig tant cas de Jove
com de ningú; que ja pot fê l que vulga,
que l rei dels déus ja no ho serà pas gaire.
Però ja veig al missatger de Jove
que s'acosta: veurem què ns anuncia.

 (Surt Mercuri.)

  1. Altra llacuna que enclouria un adjectiu de les Parques. En les edicions de Glascow i Coburg també hi és.