Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

 VI.4. El I Congrés Internacional de la Llengua Catalana
 La notícia de la imminent publicació de la Grammatica del dialetto algherese odierno va fer que el seu autor fos convidat a participar al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat a Barcelona entre els dies 13 i 18 d'octubre de 1906. Palomba, que feia costat a Ramon Clavellet[1] i a Pier Enea Guarnerio,[2] hi va presentar una comunicació sobre «La Gramática del dialecte modern alguerés».[3]
 L'exclusió del Congrés de Joan Pais, que de feia anys es presentava als seus amics catalans com el principal estudiós de gramàtica algueresa, va provocar la sua reacció hostil envers els organitzadors. Pocs dies abans de la inauguració de les jornades d'estudi, el jove alguerès va escriure a mossèn Alcover una lletra que, inicialment, no obtingué resposta:

Jo só sempre estat –escrivia–, y só ara també un entusiasta de la llengua catalana y admirador de l'activitat literària y comercial de los fills de aqueixa terra benehita de Déu que se diu Catalunya. Per aixó apunt me só ocupat, tot lo qu'he pogut, en fer calqui cosa que tornessi en certa manera de utilitat a la nostra antiga mare; y ja de uns set anys he compilat una gramàtica del nostro dialecto. Però no he tengut may la possibilitat de publicarla, sent jo encara estudiant y trobantme en tals condicions economicas, de tendre cada dia de resolvir lo problema del “viure”![4]

 Feia arribar als organitzadors una còpia manuscrita de la seva gramàtica i sol·licitava, tot seguit, els mateixos avantatges de què Joan Palomba s'havia beneficiat per emprendre el seu viatge a Barcelona. Era massa tard, però, per canviar els noms dels representants algueresos al Congrés, de manera que Ramon Clavellet i Joan Palomba van ser els únics a atraure l'atenció dels congressistes i, lògicament, de la premsa internacional. La Veu de Catalunya, que durant tot el mes d'octubre de 1906 va dedicar una especial atenció al Congrés, advertia que

del Alguer no sols vindrá l'entusiasta Antoni Ciuffo (en Ramon Clavellet), sinó que anirá acompanyat den Joan Palomba, professor d'instrucció pública de Cerdenya, que donará rahó de la gramática del dialecte modern alguerés. (La Veu de Catalunya, XVI, núm. 2683, 4.X.1906)

 Més envant, el 15 d'octubre, la mateixa revista va reportar la notícia de la càlida ovació que havia originat el parlament de Palomba.
 L'enveja nascuda entre els dos gramàtics algueresos es transparenta de manera evident al nostre epistolari, on no manquen els ferotges atacs de Joan Pais contra el seu cosí:

Lo curiós és que un pseudocatalanista [...] que és (deixi que digui la veritat!) la negació de las lletras (encare que sigui mestre!) y l'ironia del catalanista, perquè no coneix la hestòria [sic] de Catalunya, ni sà com se hi entra en fet de idioma català, y sempre ha dit a mi que jo feva mal a me interessar de cosas inútilas com són las lletras catalanas [...], sigui estat portat a las estrellas y se sigui gitat lo manto de l'olvit sobre aquell que és estat, déixime'l diure, l'ànima del despertament literari catalanista a l'Alguer, després de la mort del professor Joseph Franch!


  1. Antoni CIUFFO, «Influencies de l'italià y diferents dialectes sards en l'alguerés», dins Congres Internacional de la Llengua Catalana. Primer (Barcelona: «L'Avenç», 1908), 170-192.
  2. Pier Enea GUARNERIO, «Brevi aggiunte al lessico algherese», dins Congres Internacional de la Llengua Catalana cit., 83-84 i 165-168.
  3. Joan PALOMBA, «La Gramática del dialecte modern alguerés», dins Congres Internacional de la Llengua Catalana. Primer (Barcelona: «L'Avenç», 1908), 90-91 i 170-183.
  4. Pasqual SCANU, «Joan Pais i Melis: la vida i l'obra», dins J. PAIS, Gramàtica algueresa cit., 30-31.