Vés al contingut

Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/L'epistolari de Rossend Serra

De Viquitexts
VI. La Palmavera

VI.1. L'epistolari de Rossend Serra

Al «Prefaci» de la seva Grammatica del dialetto moderno d'Alghero, publicada pòstumament, a Barcelona, l'any 1970 amb el títol de Gramàtica algueresa, Joan Pais recordava els amics barcelonins que l'havien encoratjat a portar endavant el seu estudi: Benet Roure i Barrios, Baldiri Tarrida i Puig i Rossend Serra i Pagès.[1] Sara Llorens i Carreras, alhora, va recollir entre els noms dels intel·lectuals que havien mantingut un contacte epistolar amb R. Serra, els dels algueresos Joan Pais, Joan Palomba i Ramon Clavellet (pseudònim d'Antoni Ciuffo), que feien costat al del calabrès Luigi Borrello, professor del gimnasi de l'Alguer durant els primers anys del present segle.[2] Es tracta, fonamentalment, de la colla de deixebles de Josep Frank[3] que, reunits entorn de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La Palmavera», protagonitzaren el desvetllament cultural de la ciutat sobretot a partir del 1902.
El seguiment de l'epistolari de Rossend Serra, que hem publicat íntegrament en un altre lloc,[4] ens permetrà d'establir el grau de protagonisme del folklorista català en el procés de desvetllament cultural de l'Alguer.
Perquè es tracta de veritable protagonisme, si més no pel que fa a l'obra de Clavellet i Pais: Rossend Serra va posar en contacte aquests joves amb mossèn Alcover,[5] els va proposar com a socis delegats del Centre Excursionista de Catalunya, va canalitzar els seus escrits a través del Butlletí d'aquesta entitat i de la revista Catalunya. Finalment, és també mèrit de R. Serra haver promogut les recerques sobre el folklore que a l'Alguer portaren a terme tant Clavellet com Pais i haver estat un conseller fidel d'aquest últim durant el llarg període en què treballà en la seva Grammatica del dialetto moderno d'Alghero. Cal tenir en compte, encara, que gràcies a la seva iniciativa arribaren a l'Alguer, a més d'altres materials bibliogràfics, les primeres gramàtiques catalanes modernes, que van fer possibles els estudis de Pais i de Joan De Giorgio Vitelli.
Aquest primer cop d'ull ha estat suficient per adonar-nos d'una característica essencial del mestratge de R. Serra: el seu treball mai no va vincular-se al de Joan Palomba, que tot i que se li havia adreçat en diverses ocasions, mai no va rebre resposta a les seves cartes.[6] No sabem fins a quin punt aquest insòlit silenci era provocat per l'antagonisme entre Palomba i el seu cosí Pais.
Sigui com sigui, l'epistolari alguerès de Rossend Serra concentra el seu interès en la figura de Pais, que entrà en contacte amb el folklorista català l'any 1901 —quan encara no havia acabat els seus estudis secundaris— i hi continuà en relació fins al 1926, quan ja era farmacèutic a la colònia penal de Castiadas.


  1. Joan PAIS, Gramàtica algueresa (Barcelona 1970), 55-56. Es tracta d'una edició incompleta: el segon volum d'aquesta gramàtica, que havia d'incloure, segons el pla de l'obra, el final del text, els escrits gramaticals menors, un apèndix literari i un altre de lingüístic, mai no va veure la llum.
  2. Sara LLORENS DE SERRA, Nota biogràfica, dins Alguns escrits del professor Rosend Serra y Pagès. Coleccionats y publicats a honor del Mestre per les seves dexebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925) (Barcelona 1926), pàg. XVI.
  3. Per a un retrat d'aquest intel·lectual, un dels protagonistes de la segona Renaixença literària algueresa, veg. B. SECHI COPELLO, Conchiglie sotto un ramo di corallo cit., 112-114, on es proposen les dates de 1830 i 1900 per al seu naixement i mort a l'Alguer.
  4. J. ARMANGUÉ, L'epistolari alguerès de Rossend Serra (L'Alguer 1996). Aquest epistolari és conservat a l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, «Documentació personal. Fons R. Serra Pagès. Epistolari. II – Folkloristes», carpeta 4: «Lletres de folkloristes o que tracten temes folklòrics» (plec 9: Antoni Ciuffo; plec 11: Carmen Dore; plec 31: Joan Pais; plec 32: Joan Palomba); i carpeta 5: «Els d'una sola lletra» (plec 20: Luigi Borrello).
  5. Pel que fa a les relacions del sacerdot malloquí amb els joves algueresos, veg. M.P. PEREA, «Cartes de Ramon Clavellet, Joan Palomba i Joan Pais a Antoni Ma. Alcover», Revista de l'Alguer, X, núm. 10 (1999), 119-167.
  6. En un carta firmada el 9 de setembre de 1906, Palomba escrivia a R. Serra que «és la segona volta que jo escriv a vostè i encara no me volgut [sic] honrar de una seva carta»; i el 20 d'abril de 1909: «Altres vegades me só permitit de li escriure i mai m'ha contestat». És possible que es coneguessin en ocasió del viatge de Palomba a Barcelona aquest mateix any, en què pronuncià, concretament el dia 5 de maig, una conferència sobre «Folklore alguerès» al Centre Excursionista, tal com ens recorda el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, XIX (juny de 1909), 185-186.