Represa i exercici de la consciència lingüística a l'Alguer (ss.XVIII-XX)/La Plataforma algueresa de cultura catalana

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


IX.2. La Plataforma algueresa de cultura catalana


  Com a conseqüència de l’aprovació de la nova llei, la Regione Autonoma della Sardegna va endegar un ambiciós programa de debat sobre bilingüisme, normativització i normalització lingüística. El primer acte públic d’aquest projecte fou la celebració a Càller del Congrés «Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche», al llarg del qual foren exposats per primer cop, el 21 de novembre de 1998, l’activitat del Grup per a la Normativització de l’Alguerès, el contingut de la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer i la resposta de l’IEC.[1] Traduïm de l’italià, tot seguit, els paràgrafs en els quals fèiem un balanç de l’experiència:


  Gràcies als recents acords, s’han suavitzat les distàncies entre l’estàndard i la variant algueresa del català: l’estàndard oral s’ha enriquit amb la incorporació de vint trets «propis» o «admissibles» dels registres «formal» o «informal» d’un àmbit restringit; i l’alguerès catalanoparlant ja podrà identificar-se –o haurà de trobar nous arguments per a no fer-ho– amb un estàndard que recull un nombre considerable dels seus trets dialectals. L’administració local, a més, comptarà amb una eina fonamental a l’hora de decidir el registre que, gràcies a noves lleis que aquí no podem descriure, cal introduir a l’escola i a la pròpia estructura.

  Ara bé, tot això no vol dir, és clar, que aquest procés d’apropament s’hagi d’interrompre o, pitjor encara, que es pugui donar per acabat. Les pròximes edicions de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana haurien de continuar atentes al fenomen morfològic alguerès. Perquè convé notar que, malgrat l’ampliació a l’alguerès, la substància de l’estàndard del català no ha variat en cap aspecte, ja que en els vint casos aprovats no es fa més que estendre a la variant algueresa la legitimació de trets morfològics prèviament recollits d’altres àmbits restringits. Sembla convenient, doncs, deixar oberta l’esperança que amb el temps pugui ser introduït algun –o fins i tot un– dels punts exclusius de l’àmbit alguerès, arcaics a la resta del domini lingüístic però indubtablement genuïns, de manera que amb aquest gest simbòlic resti històricament fixada, d’una banda, la voluntat d’acollir amb plena confiança una variant minoritària dins de l’estàndard general; i d’altra banda, la voluntat unitària d’identificar-se sense ambigüitats en l’estàndard català.[2]


  En ocasió de l’esmentat Congrés del mes de novembre de 1998, s’informà la comunitat científica sarda que l’experiència del Grup s’estava canalitzant vers la creació d’una estructura que reprengués els treballs encetats el 1992.
  Efectivament, el 6 de novembre de 1998 l’Arxiu de Tradicions de l’Alguer havia adreçat a les entitats interessades per la recuperació lingüística i cultural de la ciutat una crida per a la constitució d’una Plataforma sense interessos polítics de partit. Publiquem tot seguit el text complet d’aquesta crida:


  La realitat associativa algueresa és, per ella mateixa, un fenomen cultural de valor indiscutible des del moment que assegura la cooperació entre les persones i la consolidació d’objectius comuns. Un patrimoni d’aqueixa importància té d’ésser defès amb tenacitat i transparència, afermant al mateix temps la necessària autonomia de cada una de les entitats.
  Ara bé, quan aquells objectius comuns tenen relació amb la nostra llengua, que travessa una situació de debilitat extrema, la unitat representa una garantia de força que pot contribuir de manera decisiva al progrés general. Amb seriositat i sense atemptar contra la independència de les associacions, únicament la coordinació pot evitar una confusió inevitable allà on hi ha pluralitat.
  És amb aqueixa esperança que l’Arxiu de Tradicions fa una crida a les entitats que treballen en la recuperació lingüística i cultural de l’Alguer, per a la constitució d’una Plataforma de cultura catalana de caràcter associatiu, sense interessos polítics de partit i sense finalitats lucratives.

  El respecte del patrimoni associatiu (més enllà de les formes administratives) i l’interès pels continguts, la immediatesa i la funcionalitat (contra el culte burocràtic) seran l’esperit que acompanyarà el naixement de la Plataforma. Els seus principals objectius: la coordinació de les diverses activitats, l’organització d’activitats noves en comú, una proposta alternativa contra el protagonisme de l’administració i una resposta coherent als atacs contra la llengua i l’associacionisme.
[3]


  Després d’un primer contacte de caràcter consultiu, el Grup per a la Normativització de l’Alguerès assistí a la reunió constitutiva de la Plataforma algueresa de cultura catalana, celebrada el 28 de gener de 1999. Tot seguit el Grup, entitat cofundadora de la Plataforma, es dissolgué dins de la nova estructura, després de consignar-li el propi arxiu i d’encarregar-li de portar endavant les negociacions necessàries per a l’aprovació i l’assumpció, per part de l’administració local, de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer.
  Durant la campanya informativa que seguí el naixement de la Plataforma, els responsables destacaren de manera explícita el valor del seu caràcter unitari:


  Estem convençuts –escrivien en una carta oberta firmada el 20 de febrer de 1999– que l’èxit d’aqueixa iniciativa és degut fonamentalment a l’esperit unitari que acompanyà els treballs del Grup per a la normativització de l’alguerès; el mateix esperit unitari, en definitiva, que encara ara anima la Plataforma algueresa de cultura catalana, oberta tant ara com primer a les adhesions de totes les associacions que s’interessen pel futur de la nostra llengua.


  Com a principal objectiu de la seva nova activitat, la Plataforma es proposà la redacció d’un Model local de transició fidel a la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer del 1993 (Apèndix V). Vet aquí els criteris que se seguiren:


  Per a fixar el text del Model local de transició per al català de l’Alguer havem seguit la pauta metodològica adoptada de l’IEC a la Proposta per a un estàndard oral [...]. Ara bé. Tenim de recordar que el text de l’IEC distingeix, com el nostre Model, entre formes «pròpies» i «admissibles», però també s’articula segons criteris de tipus geogràfic (àmbits «general» i «restringit») i de nivells d’ús («registres formals» i «registres informals»). Però el nostre Model, de caràcter local, no vol influir en l’àmbit general ni en la resta d’àmbits restringits del català, motiu pel qual l’articulació segons criteris geogràfics deixa de tendre sentit i és estada eliminada. [...] A més de local, el nostre Model és també de transició: considerem per tant prematura la distinció entre diversos nivells d’ús, encara poc adequats a la realitat cultural algueresa. Per aqueix mateix motiu, el Model no se refereix exclusivament als aspectes orals de la llengua, sinó a totes les situacions comunicatives pròpies d’un àmbit restringit. Fora d’aqueix àmbit, l’alguerès formal té d’identificar-se amb l’estàndard general.
[4]


  El Model local de transició, per tant, recollia els mateixos quaranta-vuit punts de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer, tot eliminant, però, les referències als àmbits «general» i «restringit» i als registres «formal» i «informal». El Model local, alhora, pretenia d’adaptar per a l’Alguer l’estàndard català, tot esdevenint, doncs, un simple complement de la Proposta per a un estàndard oral de l’IEC.[5]
  Un cop enllestits els treballs, el nou Model fou lliurat a l’autoritat municipal. Llegim a l’acta:


  Reunits als locals de l’Assessorat de Cultura del Municipi de l’Alguer: d’una part l’Assessor de Cultura, de l’altra part els representants de la Plataforma algueresa de cultura catalana, se procedeix a l’acte de presentació a l’administració del Model local de transició per al català de l’Alguer. En senyal de conformitat, totes les parts firmen el present document a les 16,30h del 17 de febrer de 1999.


  Una memòria distribuïda el 20 de febrer de 1999 resumia els fets amb les següents paraules:


  El proppassat 17 de febrer la Plataforma algueresa de cultura catalana va presentar a la Regidoria de Cultura del Municipi un Model local de transició per al català de l’Alguer que, en el cas que fos aprovat per la Consulta local per a la llengua i la cultura, constituiria el registre lingüístic oficialment adoptat a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i pública.
  Amb aquest acte, la Plataforma posava a disposició de la Regidoria els resultats dels treballs de normativització començats el 1992. Aquell any, efectivament, va ser constituït el Grup per a la normativització de l’alguerès, que el 14 de maig de 1993 consignà a l’Institut d’Estudis Catalans la seva Proposta per a una normativització del català de l’Alguer. L’octubre de 1996 l’Institut expressà el seu parer favorable a la iniciativa, tot considerant «acceptables, en línies generals, les propostes» i incorporant a l’estàndard general, entre aquella data i el mes de juny de 1998, vint dels quaranta-vuit punts proposats.


  Tots els documents relatius a l’acte de presentació del Model local de transició foren recollits en un article firmat per la Plataforma algueresa de cultura catalana, aparegut al número 64 de la revista L’Alguer.[6] Volem destacar-ne la «Lletra de presentació al Municipi», del 17 de febrer de 1999, on hom recorda l’alta responsabilitat de l’administració:


  Amb la definició i el reconeixement del marc legal per a l’assumpció, difusió i ús de la variant algueresa de la llengua catalana per part de l’administració local, és arribat el moment d’aprofundir el diàleg amb la comunitat científica: la definició d’un registre respectuós tant de l’autoritat normativa com de la tradició lingüística algueresa representa un dels primers obtacles que s’han de superar en el camí vers la recuperació cultural.
  Estem convençuts –conclouen els responsables de la Plataforma– que l’administració algueresa està capacitada per a assumir-lo [el Model local de transició]. Esperem per tant que l’Assessorat de Cultura del Municipi de l’Alguer, a través dels òrgans pertinents, procedeixi segons el seu bon criteri a propiciar el debat institucional que porti a l’aprovació del Model local de transició, i a la sua difusió a l’intern de l’estructura administrativa, escolar i pública.


  Malgrat l’entusiasme inicial, la Regidoria de Cultura del Municipi de l’Alguer no convocà la Consulta local. Amb l’esperança de contribuir a agilitzar l’entrebanc administratiu, el desembre de l’any 1999 es promogué una campanya de sensibilització a favor de la discussió, en el marc de la Consulta, del Model local de transició. En resultà la següent carta:


  Al Síndic del Municipi de l’Alguer i a la comunitat catalanoparlant de l’Alguer.
  Al President de l’Institut d’Estudis Catalans i a tota la comunitat catalanoparlant.

  El sotasignat, legitimat a representar en aqueix document l’entitat de la qual és membre, declara que coneix el contengut del Model local de transició per al català de l’Alguer, presentat a l’Assessorat de cultura del Municipi de l’Alguer el 17 de febrer de 1999, a càrrec de la Plataforma algueresa de cultura catalana, posteriorment publicat a la revista L’Alguer, any XII, núm. 64, maig-juny 1999, pàgs. 9-16, amb el títol: «Normativització del català de l’Alguer. Proposta de model local de transició». Considera acceptables, en línies generals, les propostes que s’hi fan. L’actual versió del Model local de transició, per tant, pot representar un punt de trobada des del qual construir un sòlid front unitari per a la normativització del català de l’Alguer.
  Les institucions tant científiques i acadèmiques com polítiques, a les quals se reconeix l’autoritat en la matèria que nos ocupa, no poden ignorar una proposta que naix d’un ampli moviment de base, espontàniament constituït a favor de la normalització i respectuós dels canals democràtics de representació. Considerem, alhora, que la Consulta local per a la llengua i la cultura, constituïda a l’Alguer l’any 1998, representa el fòrum adequat per a la discussió i aprovació d’un registre oficial per al català de l’Alguer.
  Per aqueix motiu, el sotasignat demana al Municipi de l’Alguer i a l’Institut d’Estudis Catalans que treballin activament per fer possible que el Model local de transició sigui discutit a la Consulta local algueresa i, si convé, modificat i aprovat sense ambigüitats. De qualsevol manera, i amb l’esperança que aqueix moviment normatiu resti fidel a la sua programàtica voluntat de consens popular, el sotasignat declara que l’entitat que representa respectarà de manera activa l’esperit del Model local de transició.


  El 4 de febrer de l’any 2000 se celebrà l’acte de lliurament al Regidor de Cultura del Municipi de l’Alguer de la documentació relativa a la campanya de sensibilització a favor de la discussió del Model local de transició. L’administració municipal, però, no respongué de manera oficial ni reaccionà enfront de la campanya, i la Consulta local no fou convocada. La presidència de l’IEC, en canvi, a través del President de la Secció Filològica, respongué amb la següent carta als primers firmataris del document:


Barcelona, 20 de març de 2000

  Senyor,
  Per indicació del president de l’Institut d’Estudis Catalans, em plau respondre a la vostra de 1 de gener, en la qual demanàveu a aquesta institució que «treballi activament per fer possible que el Model local de transició sigui discutit a la Consulta local algueresa i, si convé, modificat i aprovat sense ambigüitats».
  L’IEC, com vós sabeu, és una institució científica i acadèmica, amb competència en l’establiment de la normativa lingüística comuna, la qual competència ha estat reconeguda formalment pel Municipi de l’Alguer mitjançant la signatura d’un conveni marc el 1998. En aquesta condició, l’IEC, a través de la seva Secció Filològica, pot pronunciar-se sobre qualsevol proposta normativa que li sigui sotmesa, i així ho va fer en relació amb el document que li fou tramès el maig de 1993 pel Grup per a la normativització de l’alguerès. Entenc que no li competeix, en canvi, intervenir en afers de política local, com és la convocatòria de la Consulta local per a la llengua i la cultura, marcant a més quin ha de ser el procés del seu treball. Confio que comprendreu que la nostra intervenció davant les autoritats competents s’ha de limitar a demanar que promoguin activament la recuperació de la llengua catalana i l’adopció d’uns criteris lingüístics que comptin amb la màxima acceptació per part de la societat algueresa i que respectin la unitat de la llengua estàndard. Sens dubte, el document sobre el Model local de transició pot ser una aportació a tenir en compte per a l’adopció d’aquests criteris, en els quals convé que tinguin cabuda diferents registres, des de les modalitats més pròximes a la parla –que són probablement les indicades per a l’ensenyament primari i les comunicacions locals– fins a les més acostades al català estàndard general, que han de fer possible la comunicació supralocal i l’alta cultura.

  Fa poc que la Universitat de les Illes Balears va elaborar un Model de llengua per a l’escola, que va presentar a la consideració de la Secció Filològica i ha estat publicat amb la sanció favorable de l’IEC. L’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana té en curs un projecte semblant, referit al sistema educatiu valencià, que també serà presentat a la Secció Filològica. En cap cas, però, aquestes iniciatives no impliquen una substitució de la normativa que és comuna arreu del territori. És possible que aquest sigui també un tipus de col·laboració viable per al català de l’Alguer.
[7]


  Seguint una tradició que arrenca de l’any 1990, en què l’IEC efectuà una visita oficial a Eivissa i Formentera, on celebrà la primera d’una sèrie de Jornades de la Secció Filològica, el 15 d’octubre de 1999 aquesta Secció de l’IEC decidí de celebrar les Jornades de l’any 2000 a l’Alguer. A la lletra amb què diverses associacions locals foren convidades a participar en l’acte, el President de la Secció Filològica aclaria:


  Cal veure aquesta iniciativa com una forma de desplegament del conveni que l’IEC i el municipi de l’Alguer signaren el 1998.


  Les Jornades de la Secció Filològica a l’Alguer foren celebrades els dies 2 i 3 de juny de 2000.[8] Durant l’acte foren intensament tractades temàtiques relatives al procés d’estandardització i de normalització lingüística a l’Alguer. Això va permetre que durant el debat de conclusió (3 de juny) fossin recordats, entre d’altres, els treballs del Grup per a la Normativització de l’Alguerès i de la Plataforma algueresa de cultura catalana. L’esperit del Model local de transició fou ulteriorment debatut. Ens interessa destacar que el President de la Secció Filològica, tal com ja havia fet en la carta del 20 de març, insistí en la conveniència que hom elaborés, des de l’Alguer, un treball en la línia del Model de llengua per a l’escola firmat per la Universitat de les Illes Balears, posteriorment presentat a la consideració de la Secció Filològica i publicat amb la sanció favorable de l’IEC.[9]
  La proposta de treballar en l’elaboració d’un Model de llengua per a l’escola, model que en un segon moment s’hauria pogut consensuar, fou ben rebuda entre els assistents al debat conclusiu de les Jornades. Tot seguit, la Plataforma algueresa de cultura catalana, considerant que amb aquests actes culminava el procés en el qual s’havia proposat d’intervenir, decidí d’abandonar la seva activitat d’animació cultural en el sector de la normativització de l’alguerès, tot deixant ens mans dels especialistes, tant lligats a la Secció Filològica de l’IEC com externs, la continuïtat dels treballs. Al capdavall, després de vuit anys de treballs, s’havia aconseguit allò que el nucli originari d’aquell Grup de ciutadans algueresos s’havia proposat: contribuir, a través d’un moviment de base espontàniament constituït, a la recuperació d’un diàleg entre el moviment associatiu alguerès i l’Institut d’Estudis Catalans a favor de la normativització de la llengua comuna. Un cop bastit aquest pont, va semblar convenient que el travessessin estructures qualificades.



  1. No han estat publicades les actes d’aquest «Seminario: “Sardegna a confronto con altre minoranze linguistiche”. Educazione bilingue e unificazione linguistica», dividit en dues seccions («Esperienze di educazione bilingue e biculturale» i «Unificazione linguistica: esperienze e problematiche»), celebrat a Càller, a la Sala Figari de la «Fiera Internazionale della Sardegna», els dies 19-22 de novembre de 1998. Participaren a l’acte, entre d’altres, els senyors Joaquim Arenas, del Servei d’Ensenyament del Català de la Generalitat de Catalunya; Xavier Lamuela, de les Universitats de Girona i Tolosa; Eduard Blasco Ferrer, de la Universitat de Càller; i Joan Armangué, també de la Universitat de Càller, el qual llegí una comunicació sobre «La “Proposta per una normativizzazione del catalano di Alghero”».
  2. Citem a partir de l’esmenatada comunicació sobre «La “Proposta per una normativizzazione del catalano di Alghero”», posteriorment ampliada, traduïda al català i publicada dins J. ARMANGUÉ, «Un registre oficial per al català de l’Alguer (1999)», dins Estudis catalans a Sardenya (Càller 1999).
  3. La carta acabava així: «Naturalment, això serà possible tan sols si s’obté el consens d’un número representatiu d’entitats alguereses. Per tant, prèvia a la reunió constitutiva, convoquem una primera trobada, de caràcter consultiu, per al mes de desembre de 1998. Per a aquesta ocasió, se demana que totes les associacions interessades al projecte proposin els noms de dos delegats i, si és oportú, les condicions necessàries per a l’assistència a l’acte. En base a les necessitats dels participants, seran fixats i tempestivament notificats el lloc i la data de la primera reunió».
  4. PLATAFORMA ALGUERESA DE CULTURA CATALANA, Normativització del català de l’Alguer cit., 13.
  5. L’acta a la qual ens referirem tot seguit recull la següent afirmació: «El Model local de transició pròpiament dit té d’ésser considerat el conjunt d’aqueixos dos textos [Proposta per a una normativització del català de l’Alguer + Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana], el primer dels quals complementa i adapta per a l’Alguer el segon».
  6. PLATAFORMA ALGUERESA DE CULTURA CATALANA, Normativització del català de l’Alguer cit., pàgs. 9-16. Contingut: I: «Els treballs del Grup per a la normativització del català de l’Alguer (1992-1998)»; «Del Grup per a la normativització de l’alguerès a la Plataforma algueresa de cultura catalana (1998-1999)»; III: «Model local de transició propost de la Plataforma algueresa»; IV: «Punts de la Proposta per a una normativització del català de l’Alguer aprovats de l’Institut d’Estudis Catalans»; V: «Lletra de presentació al Municipi de l’Alguer del Model local de transició»; VI: «Verbal de l’acte de presentació a l’Assessorat a la cultura».
  7. A partir d’aquest punt, la carta continuava amb referències al futur immediat: «Espero que tindrem ocasió de tractar d’aquests assumptes en la visita a l’Alguer que la Secció Filològica té programada per als primers dies de juny. Si tenim en compte que el «Model local de transició» es refereix tan sols a aspectes de morfologia algueresa, podria ser especialment útil que fos complementat amb orientacions relatives al lèxic. Precisament, la Secció Filològica prepara, com a continuació de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, el fascicle relatiu al lèxic i aquesta podria ser, doncs, una bona ocasió per a fer convergir l’aportació algueresa amb els treballs de la Secció».
  8. Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a l’Alguer (2 i 3 de juny de 2000), ed. Joan A. ANGENTER (Barcelona – L’Alguer, 2001).
  9. Tal com consta al frontispici del llibre, es tracta d’un «Document revisat per la Comissió d’Assessorament Tecnicolingüístic del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears i amb el vistiplau de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans»; A.I. ALOMAR A.I. – J. MELIÀ, Proposta de model de llengua per a l’escola de les illes Balears (Mallorca 1999).