Vés al contingut

Rodrigo

De Viquitexts
Rodrigo
Leandro Fernández de Moratín
(traduït per Karls)
Versió original Versió en català.

Cesa en la octava noche el ronco estruendo
de la sangrienta militar porfía;
el campo godo destrozado ardía
con llama que descubre estrago horrendo.

Rodrigo en tanto, sin peligro viendo,
por ignorada senda se desvía,
y muerto Orelio, entre la sombra fría,
herido y débil se acelera huyendo.

En vano el Lete con raudal undoso
el paso estorba al príncipe, a quien ciega
de cadena o suplicio el justo espanto.

Surca las aguas, cede al poderoso
ímpetu, expira el infeliz, y entrega
el cuerpo al fondo, a la corriente el manto.

Cessa a l'octava nit el ronc baluern
de la sangnant militar porfia;
el camp got destruït cremava
amb flama que descobreix l'estrall horrorós.

Rodrigo en tant, el seu perill no veient,
per senda ignorada es desvià,
i mort Orelio, entre l'ombra freda,
ferit i feble s'accelera fugint.

En va el Lete amb el seu raudal ondulat
el pas estorba al príncep, a qui encega
de cadena o suplici el just espant.

Solca les aigües, cedeix al poderós
ímpetu, expira l'infeliç, i entrega
el cos al fons, a la corrent el mantell.