Rodrigo

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca
Rodrigo

de
Leandro Fernández de Moratín

(Traduït per Karls)

Versió original Versió en català.

Cesa en la octava noche el ronco estruendo
de la sangrienta militar porfía;
el campo godo destrozado ardía
con llama que descubre estrago horrendo.

Rodrigo en tanto, sin peligro viendo,
por ignorada senda se desvía,
y muerto Orelio, entre la sombra fría,
herido y débil se acelera huyendo.

En vano el Lete con raudal undoso
el paso estorba al príncipe, a quien ciega
de cadena o suplicio el justo espanto.

Surca las aguas, cede al poderoso
ímpetu, expira el infeliz, y entrega
el cuerpo al fondo, a la corriente el manto.

Cessa a l'octava nit el ronc baluern
de la sangnant militar porfia;
el camp got destruït cremava
amb flama que descobreix l'estrall horrorós.

Rodrigo en tant, el seu perill no veient,
per senda ignorada es desvià,
i mort Orelio, entre l'ombra freda,
ferit i feble s'accelera fugint.

En va el Lete amb el seu raudal ondulat
el pas estorba al príncep, a qui encega
de cadena o suplici el just espant.

Solca les aigües, cedeix al poderós
ímpetu, expira l'infeliç, i entrega
el cos al fons, a la corrent el mantell.