Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


SONETO X.

Se despedeix un galan de sa dama, cansat de adorarla, sens haber lográt alguna correspondencia.

  Ay ! cap de tal en mi, no so mussol,
Que á una careta que m' fa eixir de lloch,
Haja cremát encens y fet mes foch
Que feren los egiptes al deu sol !
  Y que haja babeját com caragol,
Imaginant ab son florit badoch,
Y que fentme favors de poch en poch,
Pensára ser volgut unich y sol!
  Ha ! ben haja per sempre un desengany,
Que m' ha portat á temps, que he conegut,
Que de asó no n' puch treurer algun guany.
  Y puix á tal extrem so ja vingut;
Antes de no arribar á major dany,
Estich per no ser asa resolut.