Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 10

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



La Resposta diffinitiua que lermita feu al Rey



A tu, rei prudentiffim, iove, qui has vifcut en benaventurada vida, meritamet fefguarda en la execucio de les obres virtuofes fubtilment mires; e a mi, vell, feguint les regles de cavalleria, ab grandiffim perill gloriofa fama ategua. Als vells animofos, bafta que fes fer legea de covarts actes foftinguen la primera que en la ioventut, ab exces de perillosos treballs, guanyaren. E pofat cas veritat les tues piadofes paraules advoque raonablement, han tengut en mi força les tues dolorofes lagrimes, ans que mon deliber, no effent a tu publicat iustament, me agues obligat a la execucio de tal emprefa. O entreftit Rey, hi en tan pocha fperança tens la vida! Ftutja aqxes lagrimes a menys defigada fortuna que aqfta. Puix veig que tes preguaries fon tan humilf e iustes, per amor de aquell per qui mas coniurat e per amor de tu, qui eft mon natural fenyor, yo fo content de obeyr los teus manaments e entendre ab fuma diligencia en la liberacio de tu e de ton regne, em difpondre, si mefter fera, d entrar en batalles, axi vell com me fo, per defendre la criftiandat e aumentar la fanta fe catholica, e per baxar la fupbia de la mafometica fecta, ab pacte tal que ta excellencia fe regefca a mon confell, car ab lo divinal adutori iot dare gloriofa honor a ferte he vençedor d tots los teus enemichs.



Refpos lo Rey:




-Pare reverent, puix me feu tanta gracia, io us promet, a fe de Rey, que no pafare un put la ordenacio voftra.



-Ara, fenyor -dix lermita-, com feras de fora, en la gran fala, moftra als cavallers e a tot lo poble la tua cara alegre e molt contenta, e ab gran afabilitat parlaras a tots, e al dinar menja be e donat plaer, e moftra molt mes alegria de la que acuftumat havies, per ço que tots aqlf qui tenen la fperança perduda la puguen recobrar; car lo fenyor o lo capita, p gran adverfitat que li vinga, no deu moftrar la fua cara trista per no fmayar la fua gent. E fes me dar unes veftidures de moro e veuras lo q jo fare; car anant a la Cafa Fanta de Ierusalem fuy en Alexandria, e en Barut me foch moftrada la llengua morifca, perq aturi grans dies ab ells, e aprengui dis Barut fer magranes de ferts materials compoftes, que ftan sis hores en poder fe enfendre, e com fon ençefes baftarien a tot lo mon a cremar, que com mes aygua hi lançen mes fencenen, que tota laygua del mon no les baftaria apagar, fi ia no les apaguen ab oli e ab resina de pi.



-Cofa es de gran admiracio -dix lo Rey- que ab oli e ab resina de pi se agen apagar, e no ab altra cofa, car yo creia que laygua apagava tots los fochs del mon.



-No, fenyor -dix lermita-; fi la fenyoria vostra me dona lifencia que vaia fins a la porta del caftell, jo portare fol un material e ab aygua clara o ab vi encendreu una antorxa.



-Per la mia fe -dix lo Rei-, molt haure figular plaer de veureu.



E lermita preftament ana a la porta del caftell per ço com a lentrar hi havia vifta calç viva, pres ne una poca gleva e torna on era lo Rey; e pres una poca daygua e llança lay defus, e ences ab una paleta una candela.



Dix lo Rey:



-Yo yames aguera pogut creure fperiencia tal fi de mos ulls nou agues vift. Ara no tich res per impoffible q los homens no fapien fer. En fpecial tals fabers cauen en gents q va molt per lo mon; e prech te, pare reverent, me faces gratia de dir me totes les cofes nefeffaries per aqft fet de les magranes, del q y es mester.



-Yo, fenyor -dix lermita-, les yre a comprar, per ço com fe millor coneixer los materials fi fon bons, per ço com yo les he fetes moltes voltef de les mies mans. E com feran fetes, yo, fenyor, yre tot fol devers lo camp dels moros, e prop la tenda del Rey jo pofare les magranes; e com vendra quafi la hora de la miga nit, les magranes feran encefes, e tots los moros cuitaran devers aqlla part per apagar lo foch; e la tua fenyoria ftara armat ab tota la tua gent. Com veuras lo gran foch, ab tota la get fir fobre ells, e faç certa la fenyoria tua que deu milia dels teus baften a defconfir cent milia dels altref; car yo puch dir ab tota veritat a la excellencia tua que trobant-me en Barut viu un altre cas femblant de un rei contra altre, e ab la ajuda de Noftre Fenyor Deu e per confell meu la ciutat fonch liberada dels enemichs, e lo rey qui ftava dins la ciutat fonch vencedor, e laltre, ql tenia afetgat, fonch vençut. E la fenyoria tua deu fer son poder, e qualfe vulla cavaller, de faber cofes per a ofendre fos enemichs e defendre sos amich.