Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 14

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com los embaxadors del Rey de Caria portaren la letra de batalla al Rey de Anglaterra.


Partiren dos grans cavalers moros del caftell dAlimburch, los quals trametia lo Rey de Canaria a la ciutat de Varoych per ambaxadors al Rey de Anglaterra, e ans de lur partida trameteren un trompeta a la ciutat per demanar falconduyt. Com lo trompeta fon al portal de la ciutat, les guardes li digueren que fefperas un poch e tornarien li respofta. Una dles guardes anaren preftament al Rey per dir loy.



Lo Rey, hagut fon cofell, dix a la guarda ql dexaffen entrar. Com lo trompeta fonch dins la ciutat, lo comte d Falafberi parla ab ell e dix li:



-Trompeta, yo us dich de part de la mageftat del fenyor Rey que los embaxadors poden venir falvamet e fegura, que nols fera fet negun dan.


E lo Comte dona li una roba de feda e cet nobles. Lo trompeta fen torna molt content, e ans que los embaixadors vingueffen, lermita dix al Rey les feguents paraules:



-Senyor, fpantem aquefts moros de vifta: ordene voftra altefa dos grans fenyors que ifquen al portal per rebre los embaxadors, e vagen ab molta gent e be armats, tots en blanch, mas que no porten bacinets al cap, e al portal per guardar aquell ftiguen tres-cents homens axi armats com los altres, e faça la excellencia voftra emparamentar tots los carrers per on han a paffar, e totes les dones e donzelles axi velles com iovens, qui comportar ho poran, per les fineftres e per los terrats pofen draps a lentorn, ta alts que donen a les dones fins als pits, e cafcuna deftes tinga una armadura de cap. E com los embaxadors paffaran, veuran larnes luyr, penfaran que tot es gent darmes. E los tres cents qui guardaran lo portal, a les fpatles, per altres carrers desviats, ifquen per les places e cantons, e com los embaxadors feran paffats, facen axi com he dit, fins que fien davant l'altefa voftra. E certament ells pendran gran fpant, com veuran tanta gent darmes ab la batalla que han perduda, que no faben com ni en qna manera; e ara que vegen la molta gent, hauran a creure que focors de moltes gents nos es vengut dfspanya o de França o dAlamanya.



Lo Rey tingue per molt bo lo que lermia havia dit, e tots los de fon confell; e axi foch fet. Elegiren al duch de Lencaftre e al comte de Falafberi que rebeffen los embaxadors, e ab ells anaffen quatre milia homes, e cafcu de aquells portas en lo cap una garlanda de flors. Ifqueren fora de la ciutat per rebir los embaxadors una bona milla. Dix lo duch de Betafort: -Digau, pare hermita, tantes ferimonies han de fer, los embaxadors, com trobaran al Rey, veftit o defpullat, o armat o defarmat?


-Si ira noy mefcalu en voftref paraules -dix lermita-, bona demanda feu, empero veig lo que fignifiqn vres paraules, q es mes inclinacio de mal q de be. Pço com so vell e hermita, me voleu vitupar en lo cofell e davant mo fenyor lo Rey: arreglau vos en vre parlar; fi no, yo us pofare una brida en la boca quens fare parar a cada pas.


En aço, lo Duch fe lleva de peus, a mes mans a lefpasa, e dix:


-Fi no perque fou tan vell e portau lhabit de Fant Francefch, ab aquefta espasa, la ql es venyadora d paraules injuriofes, jo acurfaria les faldes fins a la mitat de la cinta.


En aço lo Rey fe leva en peus ab molta ira que tenia, e pres al Duch, e llevali lfpasa de la ma, e feu lo posar pres dins una gran torre. E totf los altres fenyors que alli eren, pacificaren al hermita, fegons fa edat e labit que portava devia perdonar, e ell fonch content perdonar. E iames lo Rey ho admete, per molts prechs e fuplicacions que lermita e los altres magnats fenyors li feren, ans ab un gyn lo volia llançar perque ifques a recebir los embaxadors. Eftant en aqueftes congexes, portaren nova al Rey com los embaxadors moros venien, e preftament ifqueren los qui eren ftatselets, ab tot aquell orde damunt mencionat.


Com los embaxadors foren davant lo Rey, donaren li la lletra de batalla ab la creença ensems, e en presencia de tots lo Rey feu legir la lletra. E lermita fe acofta al Rey e dixli:



-Fenyor, voftra altefa accepte la batalla.


Llavors lo Rey dix: -Yo accepte la batalla, fegons les condicions quel voftre Rey demana.


E prega als embaxadors aturaffen alli fins en lendema, quels daria maior refpofta; feu los molt be apofentar, e donaren los totes les cofes neceffaries per a la humanal vida.



Lo Rey aplega confell general, e en aquell fpai que fajustaven lermita ab altres fenyors fen ana al Rey, agenollas als feus peus, e befali la ma e ab grandissima humilitat lo fuplica que fos de fa merce, li volgues donar les claus de la torre perque pogues traure lo Duch, per ço com lo Rey les teniq be guardades e tatef foren les fuplicaciones dl hermita ab los altres fenyors q li ajudare q al rey fon forçat donar les hi. E lermita ab altres anaren a la torre on estava pres lo Duch, e alli trobaren un frare quil oia de confeffio, car certament ell fe tenia per mort, e com fenti obrir la porta, pres tan gran alteracio que penfa exir de feny, penfant que el volien traure per fer ne iusticia. Com lermita lo veu, dix li:



-Fenyor Duch, fi vos haveu a mi algunes paraules injurioses, e yo a vos, en gracia e merce vos demane que em perdoneu, que jo de molt bona voluntat vos perdone.



Com la pau fon feta, tornaren tots al consell, on era lo Rey e tots los ducs, comtes e marquesos, e tornaren llegir la lletra del Rey moro. E per quant lo Rey e tots los altres amaven e reverien a lermita, e veien que era home de santa vida, e mostrava molt saber en lart de la cavalleria, e destre, segons lo seu parlar, en les armes, per tots foren dades les veus que ell primer parlas; lo qual feu principi a femblant parlar.