Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 15

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com per tots los del consell fon deliberat que lermita digues primer son vot sobre la letra de batalla que trames lo rey de la gran canaria al rey de anglaterra



Puix ab dret natural la raho força obeir als manaments de voftra excellencia, mon fenyor, en moftra de mon poch faber e no avifat entendre, no perjudicant les fenyories de aquefts magnanims fenyors, me manau que yo parle primer en aqueft negoci, yo us dire lo que a mi par, per be que yo conega no effer digne de parlar en femblants fets, com yo fia home q fe molt poch en lexercici de les armes; empero no oblidant me que protefte e demane venia e perdo, axi a mon fenyor lo rey com a tots los altres, que fi dire algues cofes q no fien be dites, vos placia corregir les e no vagen en copte de res, com ifquen de home criat en hermitatge, havent mes noticia de befties feres que no darmes, empo, dich, fenyor, a voftra altefa, per fatiffer a la lletra del gran moro, q diu que a tota fa requefta fe vol cobatre ab la fenyoria voftra cos per cos, e puix aceptada haveu la batalla axi com bon rey e virtuos deu fer, no tement los perills de la mor, so de parer qu mes val al rey mort fobtada que no effer rey envergonyit; e confiderant com lo rey moro fia home fortiffim e de gran animo, e diu en la fua letra que rey p rey vol fer la batalla, tendria per bo que la fenyoria voftra, per falvar la promesa fe, e per quant noftre fenyor deu, qui es jutge e conexedor de veritat, com a ell no li fia res amagat, que laja tot de noftra par, no façam cofa neguna ab engan, fi victoria volem haver de noftres enemichs; e com fiam certs de la indifpoficio d mon fenyor lo rey, qui es molt iove, e de debil complexio e vifca malaltis, encara que tinga lanimo de virtuos cavaller, no feria cofa condecent ne jufta que ell entras en camp clos ab un tan fortiffim home com es lo rey moro, mas lo duch de Lencaftre, qui es honcle de mon fenyor lo rey, emprenga de fer aquefta batalla, e lo fenyor rey fe defpulle del ceptre e de la corona real, per ço que la Gran moro no fia decebut que es combata ab rey.


Acabant lermita les darreres fillabes de fes paraules, fe llevaren tres duchs moguts de ftrea ira, ço es: lo duch de Clocefte, lo duch de Betafort e lo duc dAtretria, e ab grans crits començaren a dir que no volien confentir que lo duch de Lencaftre entras en la batalla e fos alçat per rey, com cafcu dells era mes acoftar parent del rey e aquí era mes licit de fer la batalla que no era lo duch de Lencaftre.


Lo rey no comporta que mes parlaffen, fino que ab fforçada veu feu principi a femblants paraules.