Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 16

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Les rahons que lo Rey de anglaterra fa en lo consell ab los seus cauallers per entrar en la batalla ab lo rey de la gran canaria e lo que ells li repliquen.



- Jufta cofa es que tan defordenada demanda no fia hoida. Millor fora q ab duptofes paraules temptat hagueffeu ma volentat; perque a mi no plau ni vull que negu d tots vofaltres entre per a mi en la batalla: puix yo la he acceptada, yo tot fol la vull portar a fi.


Llevas un gran baro e dix femblants paraules:


-Senyor, pdon me la exellencia vostra del que dire, car lo q vostra altefa diu iames per nofaltres vos fra cofentit. Per be que noftre fenyor deu vos haja dat lo voler, vos ha llevat lo poder, per qnt tots nofaltref conexe q la altefa vostra no es abil per a tan fort e tan dura batalla co es aqfta; regifques la fenyoria vra a confell e voluntat de tots nofaltres, car fi nofaltres conexiem la voftra virtuofa pfona effer difposta per a tal mefter, de bon gran haguerem adherit al que la altefa voftra hagues manat.



E tots los altres barons e cavallers lloaren lo que aqueft baro havia dit.



-Puix axi es que a vofaltres, fideliffims vafalls e fubditf meus - dix lo rey-, no plau, e conexeu en mi que no fo difpoft per a combatre lo rey moro, yo us regracie la molta amor quem moftrau tenir, e difponch de mi enfeguint la volentat de tots vofaltres. Empero yo vull e man que no fia negu, fots pena de la vida, que tinga tant atreviment que diga que fara p mi la batalla, fino lo que yo elegire; e aqll vull que sia per mi i en lloch meu, e en aquell renunciare la corona, lo regne e lo ceptre real.


Respongueren tots que eren contents. Apres lo rey feu principi a tal parlar.