Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 17

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



Com lo Rey de anglaterra ab voluntat de tots sos Barons e cauallers renuncia lo regne la corona e lo ceptre al hermita que fes la batalla e entras en camp clos ab lo rey de la gran canaria


-axi acoftuma afalagar la iniqua fortuna, quant dl tot vol deftruir al qui engana, que dla fua adverfitat alguna part no moftra, perq aquell a qui profpera cotra ell nos arme. O gra infortuni, quels molt profperats en la mes alta fortuna acompanya, que no tenint fperiencia de adverfitat algua los pochs dans maiors ftime e los grans foftenir no poden! E pço duchs, cotes e marquefos, e tots los altref fubdits fideliffims meus, vull manifeftar que, puix a la divina Providencia es ftat plafent q ma privat de la força e corporal fanitat, e totf vofaltrees me dieu e afermau yo no effer fufficient per entrar en cap clos, volent feguir a la molta amor e bona voluntat de tots vofaltres, yo done mon lloch, lo ceptre e la corona real, e defpull me de tota ma fenyoria, e done la de bon grat, no conftret ni forçat ni ab pactes ni covinenfes, al meu amat pare hermita, qui aci prefent es.


Defpullas lef fues robes e dix femblants paraules:


-axi com yom dfpulle aqueftes veftidures reals, e les vift pofe fobre lo pare hermita, axim defpulle de tot lo meu regne e fenyoria, donant e reveftitnt lo fobre lo pare hermita, e prech lo que li placia de acceptar ho e que faça la batalla p mi ab lo rey moro.


Co lermita hoy dir femblants paraules al rey, levas molt preft per voler parlar, e tots los grans fenyors que alli eren de un acord fe levaren e tingueren ta a prop a lermita que iames lo lexaren parlar; ans li dfpullaren labit que veftia e fere li veftir les robes reals. E lo rey renuncia tota la fua fenyoria fobre lermita ab acte de notari, en presencia de tot lo confell e ab confentiment de tots los barons. E viftes per lo rey hermita les pregaries de tots los del cofell, acepta lo regne e la batalla, e preftament demana que li portaffen unes armes que li vingueffen be. Portaren lin moltes, empero de totes quantes lin portaren no ni hague nengunes que li vingueffen be al plaer feu.


-Per la mia fe -dix lo rey hermita-, p aço no reftara la batalla, encara quey fabes entrar en camifa. E prech vos, fenyors -dix lo rey hermita-, vos placia voler anar a la Comteffa, e pregaula molt caramet que per la fua molta virtut e bondat me vulla preftar les armes d fo marit En Guillem de Varoych, aquelles ab que ell acoftumava entrar en les batalles. Co la Comteffa veu venir tants duchs, comtes e marquefos, e tot lo confell dl rey, e hoyt lo pque venien, refpos la virtuofa Comteffa e dix que era molt conteta, e donals unes armes que no valien molt. Lo rey com les veu dix:


-No fon aqueftes les que yo dmane, car altres ni ha que fon molt millorf.


E tots los barons tornaren altra volta a la Comteffa e dmanaren li les altres armes, e la Comteffa los dix que no ni havia altres. Cobrada la refposta, lo rey dix:


-Senyors e germans meus, anem hi tots axi co ftam; enfajarem noftra ventura.

Com tot foren davant la Comteffa, dix lo rey:


-Senyora Comteffa, per voftra gran bondat e gentilefa vos prech me vullau preftar les armes q eren de voftre marit En Guillem de Varoych.


-Senyor -dix la Comteffa-, axi du me preft aqueft fill, que altre be en aqft mon no tinch, com ja les vos he tramefes.


-Veritat es -dix lo rey-, empero no fon aqlles les quals yo demane; empreftaume vos aquelles q ftan en lo petit retret de la voftra cambra, les quals fon cubertes d un domas verd y blanch.


Dix la Comteffa, qui dona de genolls en terra:


-Fenyor, en gracia e merce demane a voftra fenyoria que em vulla fer certa de voftre nom e com conexieu vos a mon fenyor lo comte Guillem de Varoych.