Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 20

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



Lo vot solemne que lo Rey hermita feu ftant nafrat per lo Rey de la gran canaria.



- Io he offerta la mia perfona en perillofa conqufta, e aço perque eternament ma fama revifcha, car ftime morts lo iorn primer de lur naxença aquells q, en tenebres de fcura vida, axi callat ocios viure paffen; que ans d aqueft mon los implacables fats los transporten que a conexença de algu lo feu viure previnga, effent menys que pedres o arbres, los quals, per utils propietats e fuavitat de fruyts delitofos, los vivints en gran ftima colen. E aquells ftime gloriofamet viure, los quals ab ftrenuitat de animo, morint fens iames poder morir, en fegura vida, ab ferenitat de gloriofa fama eternalment reviuen. O infels crudeliffims e de poca fe, car no podeu donar lo que no teniu! Ara yo fas vot folepne, axi nafrat com ftic, de iames entrar dins cafa cuberta, fi no es fglefia p hoyr miffa, fins a tant que yo haja lançat tota aquefta morifma fora d tot lo regne.


E preftament fe feu dar la roba e llevas del llit, e feu tocar les trompetes; e lo primer qui ifque fora d la ciutat fon lo rey, e feu fer crida que tots quants foffen de onze anys enfus e de setanta en avall, fots pena de la vida, tots lagueffen en feguir. E aquell dia atendaren fe en aqll loch hon los moros eren ftats vençuts, e en aquell cas lo rey feu traure molta artelleria neceffaria per a la guerra.


Com la virtuofa Comteffa, sabe que lo rey tal crida feta fer havia, e tota la gent lo feguia que foffen de onze anys enfus, foch molt atribulada, conexent que fon fill era compres en aquella, e era forçat d anar hi, e ab gran cuyta, a peu, ella ana hon era lo rey e donant dels genolls en la dura terra, ab veu piadofa feu principi a paraules de femblant ftil:


- A vos, rey prudentiffim, antich en benaventurada vida, a la vohtra hantedat meritament fesguarda haver pietat e compaffio dles perfones afligides, per que yo, adolorida Comteffa, vinch a la vostra excellencia a fuplicar que axi com sou mifericordios e ple de tota bondat e virtut, que haiau pietat de mi, ço no tinga en aqueft mon altre be fino aqueft fill, qui es de tan poca edat, que en res no us pot ajudar; e fia de voftra merce effer en record de la gran amiftat, amor e confederacio del meu virtuos marit, ab lo qual voftra altefa ha tenguda tanta amiftat en lo teps de les guerres e batalles; e reduefc a la fenyoria voftra aqlles almoynes e caritats que en lo temps del voftre hermitatge yo us feya dar, que us placia obeir als meus defigs e fuplicacions, ço es, que em vullau llexar mon fill, q es orfe de pare, e yo no tinch altre be ab quim puga aconfolar sino ab aquest miferable de fill. Donchs, fenyor, puix fou pare de mifericordia e de pietat, obtinga de la merce vostra aquefta tan alta gracia, per qui yo e mon fill per a fempre reftem obligats a la fenyoria voftra. Lo rey conegue la defordenada voluntat de la Comteffa, e no tarda d fer li tal refposta.