Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 22

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Lementacio que feu la comteffa com hague lexat lo fill.



O cofa dfrabonable, fi dir fe pot que la gravitat de les mies dolors a totes les altres avance!



O dolorofes lagrimes, qui la deftruccio miferia mia reprefenten: tranfportau los hoynts entriftits en la prefencia de la mia gran perdua; no cofentiffen fino ab gemechs, triftors e fofpirs e fanglots effer oydes! Aqueftes fon dolors d mare qui no te fino un fill, e aquell per força li es lleuat offerint lo a la cruel, fpantable e dolorofa mort ab fenyals de molta amiftat e amor. O mare, femblant a ovella fecunda, qui has parit lo fill p a effer mort e trocejat en la cruel batalla! Mas, que m'aprofita dolre fobre cas inremeyable, puix lo rey no pot haver pietat de mi ni de mon fill?



Lo rey, mogut de compaffio de les adoloridef paraules e lementacions de la Comteffa, corrent dels feus ulls fpeffef lagrimef, apartas un poch e dix alf parents de la Comteffa que la portaffen a la ciutat. Dos cavallers q parents eren de la mare e del fill levaren la adolorida Comteffa d terra, e en braços la portare fins al portal de la ciutat, aconortant la en la millor manera q podien.



-Be us penfau vofaltres- dix la Comteffa- aconortar la mia grandiffima dolor, car com mes paraules me dieu de cofolacio, mes me turmentau e major pena fent la mia atribulada anima. E per aqueft fol fill que a mi refta yo fo dita mare, e fi aqft mor en la batalla, que fera de mi, trifta, dfaventurada, que haure perdut marit e fill e tot quat be tenia en aqft miferable de mo? E no fora millor yo fos morta, ans que veure tanta dolor davant los meus ulls, e hagues hagut vida lo meu marit e fo fill? Quem valen a mi los bens ni les riquefes, puix fo deftituhida de tot goig, plaer e confolacio e tot mon fet no es fino abundar en lagrimes dolorofes e viure en continues lamentacions? Almenys me fes Deu gracia que pogues atenyer a la vert delitofa riba del gran riu, oblidant los meus paffats e efdevenidors mals, paffas eterna e repofada vida.



Acabant la Comteffa femblants paraules, lo fill feu principi a tal parlar:



- Senyora, yo us fuplich q fia de vofta merce que no ploreu ni vullau fatigar la voftra virtuofa perfona per mi; e yo befe les mans de la molta eftrema amor que en la fenyoria voftra tinch coneguda. Mas deveu pefar que fo ja en tal edat q dech exir dejus les ales de ma mare, e fo per a portar armes e entrar en batalles pel moftrar de qui fo fill ni qui es estat mo pare. Car fi fera plafent a la divina mageftat, ell me guardara de mal em lexara fer tals actes que feran plafents a ell, e la anima d mo pare ne fera aconfolada alla on es, e la merce voftra fen alegrara.


Co la Comteffa li hohi dir tals paraules, giras devers fos parents, q la portaven, e dix los:



- Ara dexau vos morir per fill nengu! Yo penfava q la voluntat del meu fill fos conforme ab la mia, apartant fe de vofaltres, e famagaria per los racons p fugir als perills d les batalles, perque es de poca edat; e yo veig que ell fa tot lo contrari. Be es veritat lexemple vulgar que diu: per natura caça ca.



Com fore al portal de la ciutat, los cavallers prengueren comiat per tornar al cap, lo fill dona dels genolls en la dura terra e befa los peus e les mans e la boca a la mare, e fuplica la que li volguef donar la fua benedictio; e la Comteffa lo fenya e dix-li:


- Mon fill, Nre Fenyor Deu te vulla tenir en la fua proteccio e cuftodia e et guarde de tot mal. E befal moltes voltes al dpartir, e dix la Comtefa:


- Tan trift comiat es aqueft per a mi, q altra cofa nom fallia per aumentar la mia miferia.


Com lo fill fonch partit, la Comteffa fen entra dis la ciutat, fent molt grans lamentacions, e moltes honrades dones de la ciutat la acompanyaven aconhortant la en la millor manera que podien.