Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 23

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com los cauallers qui hauien acompanyada la comtessa sen tornaren al camp ab lo fill, e recitaren al rey les lementacions de la comtessa.



Dos cavallers fen tornaren al camp ab lo fill de la conteffa e feren relacio al rey d tot lo que la conteffa havia dit ne lo fill, e lo rey se alegra molt dla bona difcrecio del fill. E aquella nit lo rey feu molt be guardar lo cap, que no confenti que negu fe dfarmas; e al mati, com lo fol fo exit, feu regonexer entorn del feu camp fi y havia get alguna; apres feu tocar les trompetes e feu mudar lo camp envers los moros, quafi mija legua de alli hon ells ftaven: atendas en un gran pla qy havia, e parades totes les tendes feu refrefcar tota la gent. Aço era ia paffat lo migdia.



Los moros, que faberen que los criftians eren exits fora de la ciutat, ftigueren molt admirats quina era ftada la caufa, car poch temps era paffat q no tenien atreviment d exir fol un pas defora la ciutat, e que ara los venien a cercar. Digueren alguns capitans que aço havia fet la grandiffima crueltat del llur rey Cale be Cale, qui fobre fe havia fet morir a cruel mort lof embaxadors criftians, e ells havien provehit d haver get de fpanya o de Fraça:



- E per aço nof van cercant, e podeu effer certs q tants com ne pendran d nofaltres, tots feran tallats a peces menudes.



Parla hu de aquells embaxadorf qui havia portada una letra de la concordia de la batalla, e dix:



- Ells nos feren molta d honor, e com fon dins la ciutat vem infinida gent p les torres e per les places, fineftres e terrats, que era una gran admiracio de veure tanta gent armada, q, per Mafomet, jo arbitrava que devien effer dos-cents milia combatents. E aqueft malvat de rey ha fets fer morir los llurs embaxadors, fens que no u merexien.



Hoydes per tots los capitans moros les paraules de aqueft embaxador, reberen informacio dls altres moros qui eren entrats ab ell dins la ciutat, e vifta la veritat, mataren lo rey Cale be Cale e alçaren altre per rey. Empero per tot aço ells fe armaren com fi hagueffen a dar batalla a vengueren a vifta del criftians.



Era ia quafi lo fol baix, empero deliberaren de puiar fen alt en un mont quey havia prop. Lo rey hermita, qui veu aço, dix:



-Per la mia fe, ells moftren tenir temor de nofaltres e per ço fen son pujats tan alt. Ara digau, fenyors e germans meus, voleu que vençam aquefts cruels moros per força darmes o per abtea de guerres? Car ab la aiuda de Nostre Fenyor Deu e de la sua facratiffima Mare, yo us dare vencedors.



Tots digueren:




- Senyor, a dificil cofa tenim nofaltres effer vencedors fi ja la mifericordia de Nfe Fenyor Deu nons ajuda e la voftra virtut, car com ells han vift lo llur rey mort, han aiustada tota la mes gent que han pogut e fon en nombre molt mes que nofaltres; e pço tots crehem que la pijor part fera la noftra.




-O fenyors! -dix lo rey-, yo us deman en gracia que no fia d fmayar. E com! No haveu vift vofaltres en les batalles los pochs vençre als molts, e los flachs vençre als forts? Parau be fment en lo quf dire: en les guerres mes val abtefa que fortalefa, e per be q nofaltres siam poca gent e ells molta, aci fera lo gran renom e fama que reportarem per tot lo mon, e tots los qui apres de nofaltres vendran nos allegaran en exemple de perpetual gloria; e yo, qui fas hermitana vida, tots quants en aquesta batalla ab mi pendran mort yo ls absolch a pena e a culpa. E cafcu deu fforçar lo feu animo en femblants actes e no tembre los pills de la mort, car mes val morir com a criftians que no effer catius en poder de infels. Donchs, cafcu deu fer fforç per be a fer, e donem la batalla e fiam vençedors com fe vula que fia, car no fera princep en lo mon qui incriminar nos puga de infidelitat ne de poch animo, que no haiam fet tot lo poffible en defendrens de aqufts infels enemichs noftres, qui ens volien llevar la noftra propia terra, e les mullers, fills e filles jutjar a perpetual captivitat.



Acabant lo rey hermita paraules de tant animo, lo q solia effer rey ab animo viril feu principi a tal parlar:



- La tua real e elegant fenyoria, afabiliffim pare, me afegura que los teus virtuofos actes fon tals, que clarament manifesten tu qui eft. No refta fino que tu alfes la tua poderofa ma ab tallant fpasa, puix es la noftra fperança e refugi, e ab la tua victorofa ma, anem contra los infels; e mana a nofaltres que façam actes que fien de gloriofa recordacio, car tots fom prests obeyrte e servar los manaments teus. E no es licit ia a nofaltres tenir pus confell, fino que, ab armes cruels e veniadores de tanta inhumanitat, ab gran alegria firam contra noftres enemichs, car mes val als caballers bona mort que mala e penosa vida.



Plagueren al rey hermita les animofes paraules de laltre rey, qui folia effer, e dix en tal forma.