Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 24

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com lo Rey hermita feu vallejar lo seu camp e trames a la comtessa que li trametes dues botes de lauor de spinachs de coure.


D ineftimable alegria me alegre yo, mon natural fenyor, co vos veig ab ta fforçat animo de valerof cavaller e pço no vull fer mes rahons, fino que puix lo poder q nfe fenyor deu es a mi dat, e apres per la exellencia voftra, faça cafcu axi com yo fare, car ab lo divinal adiutori yo us dare venjança de vres enemichs. E ps un cabas en la una ma e una exada en laltra, e me fe primer de tots. E com los grans fenyors veren fer tal cosa al rey, cafcu feu axi com ell feya.


E ia lo virtuosf rey, decontinent que ifque de la ciutat, provei de totes les cofes qui eren neceffaries per a la guerra. E entorn del seu palench feu un gran vall be una llança darmes en alt, e dura fins a una gra ribera daigua qy havia, e lexaren en mig un gra portell que be cent cinquanta homens podien paffar al colp. A laltra part cavare e feren altre gran vall q tenia fins al cap d'una gran penya quey havia.


Dix lo rey:


- Puix aço es fet, de aci fins al dia noy ha fino dues hores, anau vos cuytadament, duch de Cloceftre, e vos, comte de Falafberi, a la Comtefa que per amor mia e per amor de vofaltres me vulla trametre dues grans botes que te de Guillem de Varoich, alt en la cabra de les armes, que fon plenes de lavor d fpinachs, los quals fon tots de coure. E ells preftament hi anaren, e aprechs e manaments que li feren de part del rey los hagueren de la Comteffa, fi be ftava mal contenta del rey perq no li havia volgut donar fon fill; empero, conexet la gran neceffitat qui lan conftrenyia, fon contenta, per be que nos pogue ftar que no digues:


- Val me deu, e que es aço de aqueft Rey de vetura que tant fap en la mia cafa? Q no tinch res que de armes fia o de guerra que tot nou fapia. Yo no fe fi fap de adevinar o fia nigromantich.


Los barons fere carregar en carros les botes de la llavor de les fpinachs e portaren les al cap. Co foren davant lo Rey, diguere li tot lo que la coteffa havia dit, e lo virtuos Rey fe pres a riure e ab cara afable los feu molta fefta. Aps feu portar la lavor dls fpinachs en lo portell e llanfaren los per terra, , a fi que, com los moros paffaffen, los fe ficaffen per los peus; e axi fo fet. E mes, feu fer molts clots fondos a manera de pous, que com exiffen de un mal que donaffen en laltre, e tota la nit los criftians altra cofa no feren.


Com clarejar comença lalba, los moros feyen gras alegries, fonant tabals, trompetes e anafils, e ab multilplicades veus cridaven batalla; e ab aquella alegria dl mont baxaren, venint contra la gent criftiana. Lo hermita Rey mana q tota la gent fua ftigues en terra gitada, fent demoftracio que dormien; com foren quasi a tret de bombarda, fe llevaren tots, moftrant effer mal deftres en la guerra, e començaren ordenar fes batalles. Com los moros foren dins lo portell, dix lo Ret: -Fenyors, en gracia vos deman que no fia d fmayar; voltem lafquena fengint que fugim.


E los moros, q fugir los vehien, cuytaren lo mes q pogueren. Com foren dins lo dit portell, q p altra part paffar no podien, ficaven fe aqlls grans de coure per les soles dels peus. Com lo virtuos Rey hermita veu los moros dins lo portell, feu un poch detenir la gent fua, axi com aquel qui era en la guerra e en les armes deftre, e veu aturar los moros per les naffres de la lavor dels fpinacs, e altres que cayen en los pous, qui eren cuberts de rama e defus terra. Llavors lo Rey ab alta veu fe pres a cridar.