Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 25

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com lo Rey hermita dona la batall als moros fon vencedor


-Oh cavallers dignes de honor, dxau la vifta de la ciutat e girau la cara als enemichs dla criftiana fe e noftres; firam ab gra animo, que la jornada es noftra; done los cruel batalla, e no prenga nengu a merce!


Lo rey fon lo primer feridor; apres, tots los altres. Los moros, qui veren tan bravament ferir los criftians e tots los demes nos podien moure per les grans naffres que tenien, los fon forçat de morir e fon feta molt gran deftruccio dlls. Los qui venien detras, com veren q los criftians havien feta tan gra deftroça dls moros, fens fer refiftencia alguna fugiren dvers lo caftell d alli ho ere partits, e feren fe alli forts.



Lo rey perfegui lencalç, matant e degollant tat co aconfeguirne podien. Lo rey, fatigat p les nafres q tenia, aturas un poch; e prengueren un moro molt gra e d defmefurada figura, e lo rey, apres q hague fet cavaller lo fill dla Comteffa, volgue q matas aqll moro. E lo fadri ab gran aio li dona tants colps ab lfpasa fins ql hague mort. Co lo rey veu mort lo moro, pres al petit infant p los cabells e lançal damunt lo moro , e fregal fort, qls ulls e la cara tot ftava ple d fanch, e lef mans li feu pofar dins les nafres, e axi lo encona en la fanch de aqll moro. Aps ifque molt valet cavaller e vtuos d fa pfona: tant valgue en fon teps, q en una gra part del mo no fi troba cavaller q tant valgues.


Co lo bon rey veu la batalla vençuda ana feguint los moros; e tats com ne aconfeguie tots los feyen morir. Aqfta fon la mes gra dfconfita e de mortaldat d gets q en aqll temps fos feta, q en fpay de deu dies moriren noranta-set milia moros. E lo Rey p les nafres que tenia no podia molt anar: aportaren li un cavall pq cavalcas.


-Verament -dix lo Rey-, no fare. Tots los altres van a peu; que yo anas a cavall, cofa feria molt defigual.


Anaren a poch pas fins q fore al caftell hon los moros fe eren fets forts, e aq parare lo camp e repofaren aqlla nit ab alegria ineftimable; e al mati, en lalba clara, lo rey feu tocar les trompetes e armas tota la gent. Lo Rey fe vefti la fobrevefta real e mes fe lo primer d tots e donaren un gra combat al caftell, a hon foren bern fervits de balleftes e llances e de canteres que dalt del caftell tiraven; e tant fesforça lo Rey, que paffa tot fol, que no era negu que ajudar li pogues.


E lo petit infant, fill de la Comteffa, dix ab grans crits:


-Cuytau, cavallers d honor; cuytem per ajudar al nostre rey e fenyor, q fes pofat en gra perill! E pres una pavefina petita q un patge li portava, e mes fe dins lo vall per paffar lla hon lo Rey era. Los altres, qui vere lo petit infant q paffava, tots fe lexaren anar al colp p paffar a laltra part, hon foren molts cavallers morts e nafrats; empo linfant, ab lajuda de nostre fenyor, no pres mal negu.


Co tots foren paffats, hagueren foch e molta leya e pofaren foch a la porta del caftell, e d alli pofas en la primera cuberta.

L infat fe ps a cridar ta alt com pogue e dix:


-O dones anglefes, exiu defora e tornau en vra primera libertat, car vegut es lo dia de la voftra redepcio! Tres-centes nou dones ftaven dins lo caftell. Co fentiren aqulla veu, totef cuytare a la porta falsa dl caftell, car a laltra gran foch fe tenia, e totes les dones foren rebudef per los criftians, en les qls hi havia moltes dones donor. Co los moros vere lo gran foch e q tot lo caftell fe cremava, volie fe dar a pfo, e iames lo valeros Rey ho volgue cofentir, fino que tots moriffe a foch e a flama; e los qui exien de fora del caftell preftament eren morts o ab llances los feien tornar dins. Axi foren mortf e cremats aqll dia vint-e-dos milia morof.


Parti lo Rey hermita del caftell ab tota la get, e anaren p tot lo regne en aqlles parts que los moros prefes havien. No trobaren moro nengu que a merce els volgueffen pendre e anaren fins al port dAntona, hon trobaren alli totes les fuftes e navilis ab que eren venguts, e totf los moros que trobaren en les fuftes llançaren en mar e cremaren totes les fuftes ab que eren venguts. Apres lo rey ordena e feu ley general q qualsevolgues moro qui entras dins la illa de Anglaterra, p qns afers fe volgues, q moris sense nenguna merce.


Co hagueren recobrat tot lo regne, lo vot fon complit del Rey e ab tota la get fen entra dins la ciutat de Varoych . La Coteffa, co fabe que lo Rey venia , ifque a rebrel ab totes les dones e donzelles de la ciutat, car homes no ni havia reftats fino los que eren malalts o nafrats. Co la Comteffa fon prop dl Rey dona dels genolls en la dura terra, e totes les altres dones, cridant ab altres veus:


-Be fia venguda la fenyoria del Rey vecedor!


E lo virtuos fenyor, ab cara afable, les abraça a totes de una en una, e pres la Comteffa per la ma e anaren axi parlant fins que foren dins la ciutat, e la Comteffa feu li infinides gracies de la molta honor que feta havia a fon fill, e apres les feu a tots los altres grans fenyors.