Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 3

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


CAPITOL III.

Com lo Comte maifefta a la Coteffa fa muler la fua partida e les rabons q li fa, e lo que ella replica.


L
A fperiencia manifefta q tinch de voftra verdadera amor e condicio afable, muler fenyora, me fa fentir maior dolor que no fentira:car per la voftra molta virtut ious ame de fobiraa amor, e grandíffima es la pea e dolor que la mia anima fent com pes en la voftra abcecia; pero la gran fperanta que tinc me fa aconortar, havent notícia de voftres virtuofes obres, que io cret q ab amor e paciencia pendreu la mia partida, e, Déu volet, lo meu viatge, migançat les vostres preguaries, pftament ferà complit e faugmetara la voftra alegria. Jo us deise fenyora de tot quant he beus prech q tingau p recomanats lo fill, los fervidors, vaffalls e la cafa; e veus aci una part de l'anell que jo he fet fer; pebvos carament quel tingau en loch de la mia pfona e ql guardeu fins a la mia tornada. Oh trifta de mi! -dix la adolorida Comteffa-. ¿E fera veritat, fenyor, la vorfta partida que façau fens mi? Almenys feume grácia que jo vaia ab vós p que us pugua fervir, car més ftime la mort que viure fens voftra fenyoria; e li lo contrari feu, lo iorn que finare los meus deres dies no fentire maior dolor de la q ara fent; e a tot mon feny defige fetiffeu la ftrema pea que lo meu adolorit cors fofte, cos pes en en la abfencia voftra. Digau me, fenyor, es aqueft lo goig e confolacio que yo fperava de voftra fenyoria? Aqueft es lo conort d amor e fe coniugal que yo tenia en vós? O mifera de mi! Hon es lamia grandiffima esperanfa, q yo tenita, que lo reftant de ma vida aturas la fenyoria vra ab mi? E no havia pu durat lo meu adolorit viduatge? Otrifta de mi, q tota la mia fperanfa veig perduda! Vingua la mort, puix res nom pot valer, vinguen trons e lamps e gra tempefta, perço que lo meu fenyor ature q nos pugua partir de mi! O Comteffa e fenyora!, d mi yo be conech q la voftra ftrems amor vof fa paffar los limits d la voftra gra difcretio -dix lo Comte-; e deveu considerar que com Nostre Fenyor fa la gracia al pecador, qel fa venir a noticia de fos peccats e defaliments, e vol fer penitencia d'aquells, q la muler q ama tant lo feu cos, deu amar molt mes lanima, e no li deu contrastar, ans deu fer gracias a Noftre Fenyor Deu co la volgut illumiar; e maiormet yo, qfo tan gran pecador, que en lo temps de les gueres he fets molts mals e das a moltes gents. E no val mes, puix me fo apartat d les grnas gueres e batalles, que do tot al fervei de Deu e faça penitència d mos peccats, que no viure en los mundanals negocis? Bona cofa feria aqxa -dix la comteffa-, enpero veig que aqueft calzer d dolor a beure fa, e tan amarch es perami, qui fo ftada tant de temps, que nos poria recitar, orfe de pare e de mare e viuda de marit e fenyor viu, e ara q penfava que la mia fortuna fos paffada, e tots los paffats mals aguesfen remey, e veig que les mies triftes dolors anmenten; per que pore dir que no em resta sino aqueft miferable de fill en penyora de son pare, e la trista de mare s'haura a conhortar ab ell. Pres lo petit fill per los cabells e tirals hi, e ab la ma li dona en la cara dient li: Mon fill, plora la dolorosa partida de to pare, e faras companyia a la trifta de ta mare. E lo petit infant no havia sino tres mefos q era nat , e presfe a plorar. Lo Comte, qui veu plorar la mare e lo fill, pres en fi molt gran concongoxa, e volent la aconortar no pugue reteir les lagrimes de la fua natural amor, manifestant la dolor e compaffio que tenia de la mare e del fill, e per bo fpay ftigue que no pogue parlar, fino que tots tres ploraven. Com les dones e donzelles de la comteffa vere fer tan ftrem plor als tres, mogudes de gran compacio fe prengueren totes a plorar e fer grans lamentacions, per la molta amor q li portaven a la comteffa. Les dones de honor de la ciutat, fabent que lo Comte devia partir, anaren totes al castell per pendre fo comiat; com foren dins en la cabra, trabare que lo Comte estava aconortat la comteffa. Com la comteffa veu entrar les honrades dones, fpera que es foffen afegudes; aps dix femblants paraules: Mitigant los treballofos que en lo feminil coratge defefprades elecions e molts greus enuigs procurant infonen, gran es l'aturmentat esperit meu, per on les mies injustes afliccions poden esser per vosaltres, dones de honor, conegudes. E acompanyant les mies doloroses llagrimes e aspres sospirs, vençuts per la mia justa querella, presenten l'afliccio e obra per l'execucio que tal sentiment los manifesta. A vosaltres, doncs, dones casades,endreçe los meus plors e les mies greus passions signifique, per on los meus mals, faent-los vostres, ab mi us dolgau, com semblant cas com lo meu seguir vos puga, e dolent-vos del vostre, qui us pot venir, haureu compassio del meu, qui m'es present, e les orelles dels llegints la mia dolor tal senyal facen, per on dels mals qui m'esperen me planguen, puix fermetat en los homens no es troba. Oh mort cruel! ¿Per que vens a qui no et vol e fuigs als qui et desitgen? Totes aquelles dones de honor se llevaren e suplicaren a la comteffa que fos de sa merce que donas espai a la sua dolor, e, ab lo Comte ensems, aconhoratven-la en la millor manera que podien, a ella pres-se a dir: No es novella cofa a mi abundar en lagrimes, co aqueft sia mon coftum, car en diverfos temps e anys que lo meu fenyor era en les gueres de França, a mi no es ftat dia freturos de lagrimes; e, segons veig, lo restant de ma vida haure de passar ab noves lamentacions, e millor fora per a mi passas ma trista vida en dorment, perque no sentis les cruels penes qui em turmenten, e com a lacerada de tal viure, fora de tota esperança de consolacio dire: los Sants gloriosos prengueren martiri per Iesucrist e jo el vull pendre per vostra fenyoria, qui sou mon fenyor, e de aci avant tot lo que plasent vos sia, puix fortuna alre no em consent per esser-me vos marit e fenyor. enpero, vull que vostra fenyoria sapia tant de mi que absenta de vos ftich en infern, e prop de vos en paradis. Acabantbant la Comteffa les fues dolorofes lamentacions, parla lo Comte en la feguent forma.