Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 4

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Raons de confolacio q lo Comte fa a la Comteffa e lo q ella replica en lo comiat; e com lo Comte ana en Ieruffalem.


-Gran es la contetacio q la mia anima te d vos, Coteffa, del fo de les darreres paraules que aneu ara dites e fi a la mageftat divina fera plafent, la mia tornada fera molt prefta en aument de voftra alegria a falut de la mia aima. E on fe vulla que yo fia, la mia anima fera ab vos continuament.


-Quina confolacio puch yo haver de la voftra anima fes lo cos? -dix la Comteffa-. Mas be fo certa que p amor del fill fereu en record alguna volta de mi, car amor de lluny e fum de ftopa tot es u. Voleu que us digua, fenyor?: mes es la mia dolor q no es la vostra amor, cas fi fos exi com la fenyoria voftra diu, crech reftarieu p l'amor mia. Mas, que val al moro la crifma fi no coex la fua error? Q vol a mi amor de marit fes res valer?


-Comteffa fenyora -dix la Comte-,voleu que donem fi a parules? Q a mi es forçat de partir, e lanar e lo reftar esta en la voftra ma.


-Puix mes no puch fer -dix la Comteffa-, entrar-mehe en la mia cabra, plorant la mia trifta defaventura.


Lo Comte ps doloros comiat della, befant la moltes voltes, llançant dls feus ulls vives lagremes, e d totes les altres dames ps comiat ab dolor inefable. E com sfen parti no fe volgue portar fino un sol fcuder.


E partir de la fua ciuta de Varoych recullis en una nau, e navegant ab pdfer vent, per fon discurs de temps ell arriba en Alexandria ab bon falvamet. E exit en tera ab bona companya feu la via de Ierufale, e iunt en Ierusale, confeffa be e diligentment fos peccats e rebe ab grandiffima devocio lo precios cos de Ibefucrift. Aps entra p vifitar lo fant fepulcre de Iesucrist e aq feu molt fervet oracio ab moltes lagrimes e ab gran contrictio de fos pecats, don merefque obtenir la fanta perdonança.


E havent vifitat tots los altres fantuaris qui fon en Ierusalem, e tornat en Alexandria, recollis en una nau e paffa en Venecia, e essent junt en Venecia, dona tots quants diners li eren reftats al fcuder, per quel havia ben fervit, e collocal en matrimoni perque no scuras de tornar en Anglaterra; e feu pofar fama al fcuder com era mort, e ginya ab mercaders que fcriviren en Anglaterra com lo comte Guillem de Varoych era mort tornant fe'n de la casa santa de Ierusalem.


Sabent la virtuosa Comteffa tal nova, fonch molt atribullada e feu molt defmoderat dol, e feuli fer les obfeqes que un tan virtuos cavaller era mereixedor. Apres, per difcurs de temps, lo Comte se'n torna en la fua propria terra, tot fol, ab los cabells llarch fis a les fpatles e la barba fins a la cita tota blanca, e veftit de labit del glorios Fant Francefch, vivint d'almoynes; e fecretament fe poffa en una devota hermita de Nostra Dona, fenyora noftra, la qual diftava molt poc de la sua ciutat de Varoych.


Aqfta hermita ftava en una alta muntanya, molt delitofa de arbres de gran fpeffura, ab una molt lucida font qui corria de clara aygua. Aquest virtuos Comte fera retret en aquefta deferta habitacio, fent folitaria vida per fugir als mundanals negocis, a fi que de sos defalliments pogues fer condigna penitencia. E perfeverant en sa virtuosa vida, vivint d almoynes, una volta la fetmana ell anava a la sua ciutat de Varoych per demanar caritat, e, defconegut per les gents, per la gran barba e cabells loch que ell portava, folicitava fes almoynes e anava a la virtuosa Comteffa, muler fua, p demanar li caritat, la qual, veent lo ab humilitat tan profunda demanar li almoyna, li feia dar molt mes caritat que a tots los altres pobres; e axi paffa per algun temps la fua pobra e miferable vida.