Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 5

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com lo rey de Canaria, ab gra ftol, paffa en la illa de Anglaterra.


Seguis apres que lo gran rey de Canaria, iove fortiffim, ab la viril inquieta ioventut de nobles fperançes guarnida, fempre afpirata a honoroffa victoria, feu gran ftol de naus e de galeres e paffa a la noble illa de Anglaterra ab gran multitud de gents, per ço com algunes fuftes de cofaris havien robat un loch feu. Ps efi molt gran ira e inflamat de gran superbia pq algu havia tengut gofar de enviar lo, ab molt gran armada parti de la fua terra, e navegant ab prosper vet arriba en les fertils e paffifiques ribes de Anglaterra; e en la fcura nit tot lo repleguat ftol entra dins lo port dAntona e ab gran ftucia defembarcare, e tota la morifma ifque terra, fens que per los de la illa no foren fentits. Com foren tots en terra, ordenaren lurs batalles e començare a correr per l'illa.


Lo pafifich Rey, fabuda la mala nova de lur venguda, aiufta la mes gent que pogue per refiftir los e dona baralla als moros,h on ague molt gran conflicte: que hi mori molta get de una part e de altra, e molt mes dels criftians. E per ço com los moros eren molts mes, llevaren lo cap, e lo angles Rey foch romput e fague a retraure ab la gent que reftada li era, e recullis dins una ciutat qui es nomena fanct Tomas de Conturberi, alli on iau lo feu fant cos.


Lo rei de Anglaterra torna a iuftar mes gent e fabe que los moros anaven conquiftant per la illa, fent morir molts criftians, e dfonit dones e donzelles e pofant les totes en captivitat. Com lo criftianiffim Rey fabe que los moros havien de paffar prop d'una ribera daygua, mes fe en un pas a la hora de la miga nit, empero tan fecretament no s feu, q no refta que los moros ne agueren fentiment e detingueren fe fins que foch lo dia clar; donaren los molt cruel batalla, en la qual moriren molts criftians, e los qui vius reftaren fugiren ab lo infortunat Rey, e lo Rey moro refta en lo camp.


Gran foch la defaventura d'aqueft Rey criftia, que nou batalles pde, una apres de altra, e fague aretraure dins la ciutat de Londres e alli fe feu fort. Com los moros ho faberen, pofare li fiti entorn de la ciutat, e donaren hi preftament un bon combat, que entraren e prengueren fins a la meytat del pont. E cafcun dia fi feien de molts bells fets de armes, empero a la fi lo afligit Rey hague de eixir per força de Londres per la gran fam quey havia, e feu la via de les muntanyes de Gales, e paffa per la ciutat de Varoych.



Com la virutofa Comteffa fabe q lo Rey venie fugint e molt defaventurat, feu aparellar per aquella nit viandes e tot lo que mefter haien. La Comteffa, com a dona de gran prudencia, penfa com poria reftaurar la fua ciutat que no es perdes tan preft; e com veu lo Rey, dix li femblants paraules:



-Virtuos fenyor, en gran afliccio veig pofada la fenyoria voftra e a tots quants en aquefta illa fom; fpero, fenyor, fi voftra altefa volra aturar en aquefta ciutat mia, la trobareu abundofa de viures e de totes cofes neceffaries per a la guerra, car mon fenyor e marit, En Guillem de Varoych, qui era comte d aqfta terra, forni fta ciutat e lo caftell aixi de armes com de bombardes, baleftes e colobrines, e fpingardes e molta altra artelleria; e la divina bondat per fa clemencia, quins ha dats quatre anys fegets molt gran abundancia dels fruyts de la terra. Per que, la fenyoria voftra pot aci fegurament ftar.


Refpos lo Rey:


-Comteffa, a mi par q vos me donau bon confell, pus la ciutat es tn fort e ben proveida de totes cofes neffeçarief a la guerra, e tota hora que yo me vulla anar ho pore be fer.


-Si, Facta Maria, fenyor -dix la Comteffa, pofat cas que los moros foffen molt mes que no fo per lo pla, que per l'altra part no poden per lo gran riu que y es, qui fir a les muntanyes de Gales.


-Molt fo content -dix lo Rei- de reftar aci, e us prech, Comteffa, que vos doneu orde que la mia host ab fos diners fia be proveidda de les cofes neceffaries.


De continet la virtuofa Comteffa fe parti del Rey ab dos donzelles, e ab los regidors de la ciutat ana per les cafes, fent traure forment e civades e tot lo que havia neffari. Com lo Rey e tots los altres veren tan gran abundancia de totes cofes, foren molt contents, en fpecial de la molta diligencia de la virtuosa Comteffa.


Com los moros faberen que lo Rey fera partit de la ciutat de Londres, feguiren lo fins que faberen que fera recullit dins la ciutat de Varoych. Los moros, fent aqlla via, combateren un caftell e prenguere lo, qs nomenava Alimburch, qui era a dues legues on ftava lo Rey. E ia que ihavien conquiftat una gran part del regne, e lo dia de Fant Joan, lo rey moro, per fer alegria, vench ab tot fon poder davant la ciutat de Varoych. Lo afligit Rey criftia, vehent se ab la fperança perduda, no fabe que pogues fer: puja fen alt en una torre del caftell, mirant la gran morifma qui cremaven e deftroye viles e caftells, feet morir tants criftians com podie, axi homens com dones. Los qui campar podien venien cridant e corent devers la ciutat, qui de bona mtja legua los podie be fentir los mortals crits que daven, per lo gran pdiment que feyen, per ço com los convenia de morir o de effer catius en poder de infels.


E ftant en tal manera, lo Rey, mirant la morifma e lo gran dan que feyen, de grandiffima dolor pefava morir, e no podent mes mirar la fua defolacio, davalla de la torre on ftava e entraffen dins un petit retret, e aq comença de lançar dolorofos fofpirs, e los feus ulls deftillant vives lagrimes, faent les maiors lamentacions q un home iames pogues fer. Los cambrers qui ftaven fora del retret, ftaven fcoltant lo dol que lo Rey feya, e com hague molt plorat e lamentat, feu principi a femblantf paraulef.