Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 7

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca


Com lo rey de anglaterra prega al hermita.


La fperança gloriofa q tich d la tua molta virtut, pare reverent, me dona animo de pregar te quens vulles donar aiuda e confell en la molta noftra neceffitat, com te veia home de fanta vida e amich de Iefuchrift, que vulles confiderar e dolrer del gran dan e deftructio q aquefts malvats infeels fan e han fet en lo noftre regne, que la maior part de la illa han deftruyda, e ha me vençudes moltes e diverfes batalles e morta la millor cavalleria que en lo meu regne era. E fi no has dolor de mi, hages compaffio de tant de poble creftia qui es iutjat a perpetual captiveri, e dones e donzelles qui fon e feran defonides en captivitat; e contempla que encara que aquefta ciutat fia ben provehida de vitualles e de les altres coffes ptanyents a la guerra, que per aço nons porem molt foftenir, per la morifma que es molta: que ja tenen conquiftada la maior part de la illa e no entendran fino en la noftra dftruccio, e maiorment com no fperam focors de nengu, fi ia no de la mifericordia de Noftre Fenyor permiia de ta reverencia. Per quet prech carament, fi tens amor a Deu ni karitat en tu habita, que haies compaffio de aqueft afligit regne e defolacio de aquells, que per ta virtut te vulles defpullar aquexes robes que portes de penitencia, e vulles te veftir les de karitat, que fon les armes; que miiançant lo adiutori divinal e la fubjeccio tua, nofaltres atenyerem gloriofa victoria de noftres enemichs.


Acabant lo Rey paraules de tanta compaffio acompanyades. Lermita feu principi a parlar de femblant ftil.