Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 8

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca

CAPITOL VIII.

La resposta que lermita fa al rey.


L
A celfitud de voftra fenyoria e excellencia, mon fenyor, me fa ftar molt admirat com yo, effent pobre e debil, que la fenyoria voftra me demane confell e ajuda, confiderada la condicio e difpoficio mia. Com la excellencia voftra no ignora la mia debil e antiga perfona effer pofada en decrepitud gran, axi per los molts dies com per la afpra vida que per lonch temps he foftenguda en la muntanya, no vivint fino de erbes e de pa, la mia virtut no pot effer tal que baftas a comportar les armes, maiorment com no en fia hufat. E demana la fenyoria voftra a mi concell, qui teniu en lo regne voftre tants barons e cavallerf valentiffims, abtes e molt deftres en les armes, qui us poden millor de mi aconfellar e aiudar? Be us fe, dir, mon fenyor que fi yo fof ftat virtuof cavaller, ni fabes alguna cofa en lart de la cavalleria, e deftre en lef armes, yo de bona voluntat ferviria la majeftat voftra e pofaria la mia debil perfona a tot perill de mort per pofar en llibertat tant poble criftia, e maiorment a la mageftat voftra, de la qual fera gran dany que en tan gran jouentut

haiau effer defpoffeit de la voftra real fenyoria; per que fupplich a la excellencia voftra que maiau per fcusat. Lo adolorit Rey, molt enutjat de tal refposta, feu principi a tal parlar.