Tirant lo Blanch (1873-1905)/Capítol 9

De Viquitexts
Salta a la navegació Salta a la cerca



Replica que lo Rey fa al hermita


-No es d admetre fcufacio d tant iufta demada fi pietat e mifericorida en tu habiten, car no ignora la tua reverencia que los fants benaventurats e los martirs, per augmentar e defendre la fanta fe catholica, han batallat contra lof infels e han obteffa gloriofa corona de martiri e triumphant gloria, confortat lo llur virtuos animo per la divina potencia.


Perque, pare reverent, me agenolle als teus peus e ab aqftes mies dolorofes lagrimes te torne a fuplicar que fi fideliffim criftia eft, que per reverencia de aquella facratiffima paffio q lo noftre meftre e fenyor Deu Iesus volgue paffar en larbre de la vera creu, per rembre natura humana, que haies compaffio de mi, afligit Rey, e de tot lo poble criftia, q tota la mia e llur fperança fta en la mifericordia d deu, e en la tua molta virtut; e aço nom vulles denegar pla molta bondad tua.


Mogueren a pietat les dolorofes lagrimes d lentreftit Rey al hermita, e amollit lo feu piados cor, laça dels feus ulls vives lagrimes de gran copaffio. P be que lo preposit feu tofteps fon de fubvenir los, empero volgue fperimentar la conftancia del Rey. Apres un poch fpai que lermita hague fet llevar lo Rey, aleuiades lef fues lagrimes, feu principi a tals paraules.