Tirant lo Blanch (1905)/3/Capítol 214

CAPITOL CCXIV.

Com Plaerdemauida dona ſforç al animo de Tirant.

T

Irant, Tirant, james en batalla ſereu ardit ni temut ſi en amar dona o donzella vna poqueta de força noy meſclau, majorment com nou volen fer. Puix teniu ſperança bona e gentil, e amau donzella valent, anau a la ſua cambra, e gitau vos en lo lit con ella hi ſia nua o en camiſa, e feriu valentment, que entre amichs noy cal toualla. E ſi axi nou feu no vull eſſer de voſtra batlia: car yo ſe que molts cauallers per tenir les mans preſtes e valents han hagut de ſes enamorades honor, gloria e fama. O Deu, quina coſa es tenir la donzella tendra en ſos braços tota nua de edat de .xiiij. anys! O Deu, quina gloria es ſtar en lo ſeu lit, e beſar la ſouint! O Deu, quina coſa es com es de ſanch real! O Deu, quina coſa es tenir pare Emperador! O Deu, quina coſa es tenir la enamorada rica e liberal, quitia de tota infamia! E lo que yo mes deſige es que feſſeu lo que yo vull. E perço com era paſſada gran part de la nit e volien tancar lo palau, a Tirant li fon forçat de partir ſen: e com hague pres comiat de la Duqueſa que ja ſen anaua, Plaerdemauida li dix: Capita ſenyor, no trobaria yo qui tant fes per mi: anau a dormir e nous gireu del altre coſtat. Tirant ſe pres a riure, e dix li: Vos ſou de natura angelica, que toſtemps donau bons conſells. Qui dona conſell, dix Plaerdemauida, forçat es quey poſe del ſeu. Digau, donzella, dix Tirant, e no ſabeu vos que moltes voltes ſeſdeue que qui mal conſell creu no pot eſſer que alguna volta no lin vinga dan e deſonor? E axis partiren. En la nit Tirant penſa en tot lo que la donzella li hauia dit. Lendema per lo mati lo Emperador trames per lo Capita, e ell anay de continent, e trobal ques veſtia, e la Princeſa era venguda per ſeruir lo, y ſtaua en gonella de brocat, e no portaua drap en los pits, e los cabells vn poc deſligats qui plegauen quaſi prop de terra. Com Tirant fon prop del Emperador fon admirat de veure tanta ſingularitat en vn cos huma com en aquell cars en ella ſe moſtraua. Lemperador li dix: Noſtre capita, per Deu vos prech façau en totes maneres que ſia preſta la voſtra partida ab tota la gent. Tirant ſtaua alienat que no pogue parlar per la viſta de tan ſingular dama: e hauent ſtat per bon eſpay recordas e dix: Penſant en los turchs, com he viſta voſtra mageſtat no he compres lo que dit me haueu, perque ſuplique a la alteſa voſtra voler me dir que vol que faça. Lemperador admirat de la ſua viſta com lay veu axi alterada, e lo poch entendre qui hauia fet cregue que fos axi, car per ſpay de mijora ſtigue ſens recort, e torna li a dir lo Emperador la primera raho. Reſpos Tirant: Senyor, la mageſtat voſtra deu ſaber com la crida va per la ciutat notificant a tots la partida certa per a dilluns, e huy es diuendres: axi, ſenyor, la partida noſtra es molt preſta, e quaſi tot hom es ja en punt. Tirant ſe poſa detras Lemperador perço que nol ves, e les mans dauant la cara en viſta de la Princeſa: ella ab les altres donzelles alçaren molts grans rialles, e Plaerdemauida dauant Lemperador dix ſemblants paraules con encara tenia les mans dauant la cara: Qui vol hauer ſenyoria complida es de neceſſitat haja poder de pendre e de dexar ço que ama, o ſon vaſſall, car ſens poder ſenyoria poch val. E pres per lo braç al Emperador, e feu lo girar enuers ella, e dix li: Si tu res has fet digne de premi a Tirant ſeſguarda, que deſconfi e vence al gran Solda en bella batalla campal, e li feu perdre la ſua fiƈta e temeroſa follia que tenien de ſenyorejar tot Limperi grech, encara que ab belles paraules ell penſa vençre lantich Emperador que aci tenim preſent, e deſemparant los Reys turchs e lo Solda recorregueren a ſon ſegur, ço es a la gran fortalea de la ciutat de Bellpuig, no ab ſuaus paſſos, car la temor en lurs peus portaua. Aqueſt ha guanyat premi ab merit de propia virtut: e ſi yo tingues ceptre real, o del Imperi grech yo fos ſenyora, e de les mies entramenes Carmeſina fos exida, be ſe yo a qui la donara per muller: mas la follia de totes noſaltres donzelles no deſijam altra coſa ſino honor, ſtat e dignitat, e per cauſa de aço ne van tantes per mal cap. Quem valria a mi que fos ajuſtada al linatge de Dauid, e per falta de bon caualler perdre lo que tinch? E tu, ſenyor, hages deſig de armar lanima, puis tens ſtalui lo cors de les paſſades batalles, e no tingues ſperança de dar a ta filla altre marit, dir ho he? no fare, forçat es queu diga, al virtuos de Tirant. Hages aqueſta conſolacio en ta vida, e no ſperes que apres los teus benauenturats dies ſe haja de fer, car les coſes que natura conſent, e per Deu ſon ordenades, ſies conſent en aquelles, e hauras gloria en aqueſt mon e parays en laltre. E yo no vull mes recitar de mos aƈtes, perque no pertany a donzella dir lo que ella deſija eſſer, mas naturalment als homens ho atorga. No vull deſmenuir lo premi de mos treballs: mira, poderos ſenyor, e dels Reys lo mes creſtianiſſim, no vulles tu fer axi com feu aquell Rey de Proença que tenia vna molt belliſſima filla qui fon demanada per muller per lo gran Rey Deſpanya, e tant moſtra lo dit Rey amar la, que no la volgue james caſar en ſa vida: ſeguis que per diſcurs de temps ella ſenuelli en caſa del Rey ſon pare, e com fon vella mori lo Rey, e no troba qui la volgues per muller: leuaren li la terra, y a ella feren morir fora del regne, e mori en leſpital Dauinyo, e la ignocent donzella conſenti a la pietat del pare. Giras lauors deuers la Princeſa, e dix li: Tu qui eſt de alta ſanch exida, pren marit toſt e ben toſt, e ſi ton pare no ten dona, yo ten dare, e not dare ſino a Tirant: car gran coſa es marit e caualler quil pot hauer en ſa vida. Aqueſt de proeſa paſſa a tots los altres, car moltes voltes ſes ſeguit que per vn ſol caualler ſon ſtats fets molts aƈtes ſingulars, e portades a fi moltes conqueſtes qui de principi anauen a total deſtruccio. Sino veja la mageſtat voſtra lo deſorde del voſtre Imperi, ni lo punt en que ſtaua ans que Tirant vingues en aqueſta terra. Callau, donzella, per merce, dix Tirant, e no vullau dir tantes demeſiades paraules de mi. Anau a les batalles, dix Plaerdemauida, e dexau me a mi ſtar en les cambres de ſalut. Reſpos Lemperador: Per los oſſos de mon pare emperador Albert, tu ſeras la mes ſingular donzella del mon, e com mes va mes de bet vull. E ara de preſent te fas donacio de cinquanta milia ducats deſtrenes damunt lo meu treſor. Ella dona dels genolls en terra e beſa li la ma. La Princeſa ſtaua molt torbada del que hauia dit, e Tirant ſtaua mig enpeguit. Lemperador quant ſe fon acabat de veſtir ſen ana a miſſa. Apres Tirant torna acompanyar a la Emperadriu e a ſa filla. Exint de miſſa Tirant hague auinentea de parlar ab la Princeſa, e dix li paraules de ſemblant ſtil.